El canvi climàtic és ja una realitat, per molt que dirigents polítics, entre ells el president dels Estats Units d’Amèrica, Donald Trump, es neguin a acceptar-ho. Els humans hem estirat tant de la corda, que el planeta no aguanta el nostre nivell de vida. De fet, segons un estudi de WWF Espanya, l’any 2050 es necessitarien 2 planetes Terra i mig per mantenir el nostre consum actual.
És per això, que costa imaginar-se un futur prometedor més enllà del Segle XXI, i més encara, quan la ONU parla ja de “crisi climàtica”, en lloc de “canvi climàtic”.
La zarxa Mediterranean Experts on Climate and Environmental Change (MedECC) en el fòrum Regional de la Unió pel Mediterrani (UpM) ha publicat recentment que el Mar Mediterrani augmentarà el seu nivell del mar en un metre i la seva temperatura pujarà fins als 4 graus l’any 2100. Les conseqüències que se’n deriven són molt dures: pèrdua de moltes espècies marines (el 34% d’espècies desapareixeran), inseguretat alimentària, falta d’aigua potable per a la població, onades de calor extremes, malalties que poden causar epidèmies i pandèmies, etc. Aquestes són només unes quantes conseqüències de les moltes que pot arribar a portar l’augment de la temperatura.
El canvi climàtic afecta a totes les regions del planeta, i com veiem, també molt a prop de casa nostre. Malgrat això, podem aturar el canvi climàtic o si més no, minimitzar el seu gran impacte. Si els humans hem sigut qui ha sobreexplotat els recursos de la Terra i ha generat gran part dels efectes del canvi climàtic, també hem de ser capaços d’arreglar allò nociu que hem generat al planeta. Tenim diversos exemple a seguir de projectes que es duen a terme i que poden ser molt útils.
Per exemple, a principis d’octubre es va publicar que una empresa nord-americana, anomenada Ice911, havia creat un aparell que crea icebergs artificials al costat de les grans glaceres, amb l’objectiu de refredar el planeta i evitar el sobreescalfament que hi ha pel canvi climàtic. En principi, a partir del 2021, el projecte ja hauria de ser operatiu. D’altra banda, trobem un altre exemple, no tant mediàtic ni tant costós, que és un projecte del Laboratori d’Innovació Audiovisual de RTVE, anomenat “Sin huella”. L’objectiu és proposar-nos canvis en els nostres hàbits i consums, per tal de saber quines decisions són les correctes per reduir la nostre empremta ecològica en el planeta. Aquestes són dues de les iniciatives que ens fan pensar que encara és possible evitar el que sembla que sigui inevitable. Encara que costi visualitzar un futur del planeta més enllà del 2100, som nosaltres, els humans, que hem de treballar per un futur millor a les nostres properes generacions. Potser la majoria de ciutadans no podran crear un iceberg per reduir la temperatura de la Terra, però sí que podran fer petites accions que ajudin a combatre el canvi climàtic. Per exemple, reciclar, consumir aliments ecològics, reduir l’ús del cotxe, evitar l’ús de plàstics, entre d’altres. Encara estem a temps d’evitar el desastre, però cal compromís per part de tothom de canviar les coses.. De planeta només en tenim un, de nosaltres depèn.
