La reflexió de la ciutadania és just el dia abans d’anar a votar. I per al polític ha de ser just el dia després, independentment de si els resultats li han estat favorables o no. Els primers impactes postelectorals, en forma de decepcions i alegries, han de quedar immediatament superats per donar pas a l’assumpció de responsabilitats i a l’anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts. Formalment, en la valoració electoral sembla que tots els partits han sortit guanyant. No és el meu cas ni ho ha estat mai. Per a mi, els resultats d’ERC Castellar no són bons, i queden lluny de les nostres expectatives i esperances. És clar que podria tenir la temptació de buscar excuses dient que a Castellar hem aguantat molt millor que la immensa majoria de poblacions de l’entorn, però no ho faré. La meva afició als escacs em porta a considerar que haig d’assumir el resultat de la meva particular partida, independentment de si els altres ho han fet millor o pitjor que jo. I en els escacs, com en la política, la duresa d’un resultat negatiu no permet trobar excuses en l’àrbitre, el terreny de joc, les condicions climatològiques o l’ambient dels aficionats, com poden fer altres esports. Cal assumir el resultat, fer-ne les lectures al més rigoroses possibles i rectificar en conseqüència en allò que calgui.
Tampoc cal entrar en la vella dicotomia sobre si la ciutadania en general s’equivoca o no quan determina per qui vol ser governat. És clar que ens podem qüestionar si la població ha fet l’esforç d’analitzar les propostes de tots els partits, de si ha fet un seguiment de totes les actuacions dels partits polítics, de si s’ha informat a fons o no de cada opció.
De si el sentit del seu vot té més de sensació, intuïció o percepció que d’anàlisi, raonament i constatació. Tot això en el fons tant és, ja que l’elecció del ciutadà és tan inapel·lable com merescuda. I aquest darrer terme no l’utilitzo pas en el sentit de si és més o menys just. No existeix, essencialment, el bon polític ni el mal polític. En el fons el que existeix és una elecció dolenta o bona per part dels ciutadans que exerceixen el seu dret democràtic. I la conseqüència d’aquesta decisió no afecta ningú més que la població que l’ha pres. En aquest sentit, sent la ciutadania causa i efecte, la decisió és totalment justa fins i tot en el cas hipotètic que no fos del tot beneficiosa per a la societat.
Malgrat que no hi pot haver vinculació possible entre esforç i resultat ni entre mèrit i recompensa jo felicito Som de Castellar per l’aval que han obtingut per les seves polítiques, tot i el perill que això ens eviti 4 anys més de fer les transformacions que Castellar necessita urgentment.
Nosaltres continuarem treballant convençuts que la solució per a aquest país i aquest poble no és continuar-nos discutint sobre com ens repartim les engrunes que ens deixen, sinó com volen distribuir el pa que ens hem guanyat amb l’esforç de tots. I aquesta distribució no està exempta de la solidaritat que cal tenir per totes les causes justes del món ni per les situacions de tragèdia que es puguin produir.
Els nostres valors, el nostre anhel de llibertat nacional, el nostre sentit republicà, el nostre projecte de país inclusiu, obert i feminista, queda intacte.
Només que haurem d’aprendre a comunicar-lo millor.
L’elecció ja està feta per a 4 anys més. I ja en seran 20. Serà per bé o serà per mal? Els únics que ho gaudiran o patiran seran els ciutadans de Castellar.
Sort i encert a tots els regidors que hauran d’encarar el mandat que ve.
