Després de veure la pel·lícula vaig pensar que valdria la pena comentar-la.
No és una crítica, sinó més aviat un elogi. Es tracta de La acusación, de Teddy Lussi-Modeste, guardonada amb el Lleó d’Or. L’han estrenada fa poc a Sabadell. Es basa en fets reals. La crítica diu que la realitat va superar la ficció. Això us en pot donar una idea. És un drama humà que et manté en tensió els 91 minuts. Tracta temes molt actuals.
Avui, que estem tan polaritzats, el tema d’una denúncia posada per una alumna adolescent contra un professor seu per un suposat assetjament deixa veure els estralls que pot causar una acció emocional desbocada.
Tot plegat en un context de pressió social i l’actitud de part del professorat i de determinats pares d’alumnes. Fets semblants però de caràcter polític-racista que barregen immigració amb delinqüència s’estan produint arreu instigats pels ultres.
Poc cap i massa odi.
La pel·lícula conté bellesa, tendresa i ràbia.
Fa reflexionar tothom que la veu obligant a plantejar-nos dilemes morals i ètics, a qüestionar-nos opcions educatives i actituds de poder, posant l’espectador contra les cordes, implicant-lo a prendre partit.
No en sortireu decebuts. Tindreu tema llarg de debat amb qui us acompanyi o l’hagi vista.
