La carretera B-124, en el tram entre Castellar del Vallès i Sabadell, presenta avui un estat que no és propi d’una via amb el volum de trànsit que suporta diàriament. El que fa uns anys eren esquerdes puntuals, avui són forats visibles, alguns profunds i potencialment perillosos.
No és una percepció. És una evidència que qualsevol conductor comprova cada dia.
Durant dècades, aquesta carretera havia tingut un manteniment regular. Podia ser millorable, però es feia. Aquest patró es va trencar fa anys. I des d’aleshores no s’ha executat cap asfaltatge integral que garanteixi la seguretat i la qualitat mínima que mereix una infraestructura estratègica.
Fa més d’un any que, en diferents reunions amb l’equip de govern municipal, vam advertir que la degradació era accelerada i que calia actuar abans que el problema es cronifiqués. La resposta sempre ha estat la mateixa: esperar la reforma global vinculada al projecte del carril bus.
I aquí és on rau l’error de plantejament.
No es pot justificar la manca de manteniment ordinari amb una hipotètica actuació futura. Les infraestructures no poden quedar en pausa mentre s’estudien ampliacions. Primer es manté, després es transforma.
Castellar no és un municipi residual. Som una ciutat amb un volum de trànsit molt elevat, amb polígons industrials actius, amb empreses que contribueixen fiscalment i amb milers de treballadors que utilitzen aquesta via cada dia. No és acceptable que una carretera amb aquest nivell d’ús presenti un deteriorament propi d’una via secundària oblidada.
La deixadesa en el manteniment no és neutra. Té conseqüències:
• Augment del risc d’accidents.
• Danys mecànics als vehicles.
• Increment del cost econòmic per a famílies i empreses.
• Sensació d’abandonament institucional.
És especialment incomprensible que, durant el període en què la Generalitat estava governada per ERC, i tenint al capdavant de la Direcció General de Mobilitat un càrrec amb coneixement directe del nostre municipi, la B-124 hagi patit el pitjor període de manca de manteniment de les darreres dècades. Quan es coneix el territori i es té responsabilitat executiva, no es pot al·legar desconeixement. La manca d’actuació no es pot atribuir a imprevistos: és una qüestió de prioritats polítiques. I durant aquell període, Castellar no va ser una prioritat.
Ara, amb el PSC al capdavant de la Generalitat i també amb responsabilitats municipals, la situació no ha millorat. La coordinació institucional que ens prometien no s’ha traduït en asfalt nou, sinó en més espera.
No volem esperar que passi el que ja s’ha vist en altres vies, on el mal estat del ferm ha acabat provocant punxades, avaries i accidents evitables. La prevenció és molt més econòmica que la reparació de conseqüències.
Des de Junts per Castellar exigim:
• Un asfaltatge integral urgent del tram Castellar-Sabadell.
• Execució en horari nocturn per minimitzar l’impacte en la mobilitat.
• Un calendari públic i verificable d’actuació.
• I una planificació realista que separi clarament el manteniment immediat de qualsevol projecte futur d’ampliació.
La seguretat viària no és una bandera partidista. És una obligació de govern.
Castellar mereix infraestructures dignes del seu pes econòmic i demogràfic. I quan aquestes fallen, el que toca no és justificar-se, sinó actuar.
