Abans de seguir amb el sardanisme castellarenc, ja de la postguerra, voldríem encara pouar en els seus inicis, en part incerts, però que Joan Blanquer (1912 – 2002) en el seu llibre Castellar en el meu record (recull de 60 articles que va anar publicant al setmanari Forja entre els anys 1988 i 1996), descriu ja en el primer, del 5 de març de 1988, i que resumirem.
“El que sí que recordo molt bé és que devia tenir jo vuit o nou anys (1920-1921) quan una nit d’estiu amb els meus pares vaig presenciar per primera vegada des del jardí de l’Ateneu com a la sala de ball de l’entitat un parell de colles, l’una dins l’altra, ballaven sardanes. [...] Anava a càrrec de la cobla Trullassos de Terrassa. Com van arribar les ballades de sardanes a Castellar? No sé si algú podria assegurar-ho, però jo aventuraré una suposició: les van portar els ‘estiuejants’ que venien al poble... una noia ‘estiuejant’ que es deia Maria Rosa tenia fama de ballar-les molt bé, més bé que ningú.”
Per tant podem concloure que possiblement fins i tot abans de l’any 1920 ja es ballaven sardanes a Castellar.
