Un nombre de castellarencs vam assistir a la manifestació de dimecres 12 de juny a Barcelona per denunciar aquesta farsa de judici a la qual estan sent sotmesos els nostres líders, les seves famílies i les seves idees. Des d’Arc de Triomf vam ser testimonis dels últims al•legats de les defenses. Emocionats, la generació de líders de l’1-O van enfrontar-se amb valentia i emoció a una judicatura manipulada que els vol veure empresonats durant 16 anys o més, i a un partit d’extrema dreta que, obrant d’acusació particular, els vol veure morir de vellesa entre barrots. I ho diuen alt i clar: volen que la sentència serveixi d’escarment contra aquells que gosen posar en dubte la “unitat d’Espanya”, un concepte sagrat i que no es pot posar en dubte.
Els nostres presos polítics van acusar l’Estat de continuar vulnerant tractats internacionals que està compromès a obeir, malgrat avisos indefugibles per part del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, Amnistia Internacional i altres organismes i entitats líder en la defensa dels Drets Humans internacionalment. Van defensar la legitimitat i legalitat, sota l’ordenament jurídic internacional que l’Estat està obligat a defensar, de l’1 d’octubre com a exercici democràtic i de desobediència civil; un exercici pacífic i cívic portat a terme per més de 2 milions de persones.
Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, va parlar per darrera vegada en el marc del judici amb l’aire desenfrenat que el caracteritza i va dir unes paraules que el converteixen en la versió catalana de l’home que va barrar el pas dels tancs de l’exèrcit xinès a la plaça de Tiananmen aquell 5 de juny del 1989. Sens dubte a la veu, va mirar magistrats, fiscals i neo-feixistes (Vox) als ulls i els va dir: “ho tornarem a fer”.
Seguidament, va explicar que la desobediència civil no pot ser criminalitzada perquè és gràcies a la desobediència que tenim molts dels drets que tenim a dia d’avui.
El que hauríem d’intentar canviar, va dir, és la situació d’“obediència civil” de milions de persones a l’Estat que veient com es regalen 60.000 milions d’euros als bancs en un rescat sense precedents a l’Europa contemporània, no protesten; el sedentarisme polític dels que veient que 11 persones al dia moren els mars intentant arribar a Europa, no protesten contra un Estat que no només no fa res per ajudar sinó que a més criminalitza els voluntaris que els intenten salvar.
La de dimecres va ser una lliçó moral a tota una societat de persones que està veient des del sofà com es jutgen als líders catalans. Davant d’això, des de Junts per Castellar, diem: sí, tornarem a desobeir la injustícia tants cops com faci falta.
Defensarem les institucions i al carrer allò que ells no poden defensar des de la presó i l’exili.
Els traurem d’allà dins. Construirem el país que volen evitar que construïm a base de barrots, porres, vulneracions i més vulneracions. No deixarem que l’escarment públic que està exercint l’Estat tingui èxit.
Per això seguirem lluitant contra la normalització d’aquesta situació i passarem factura, dia a dia, a tots aquells autors i còmplices de la repressió: PP, PSOE/PSC, C’s i Vox.
Però, per sobre de tot: per això precisament seguirem insistint un cop més en la necessitat d’obrar des de la unitat d’acció de totes les forces demòcrates i republicanes.
