L'acte d’ocupar una butaca encarada cap a un escenari és gairebé sempre quelcom gratificant, ja sigui perquè hem estat atrets per una obra de teatre, per una pel·lícula al cinema, per un concert, una conferència o, fins i tot, una entrega de premis. Qualsevol tipus d’espectacle o esdeveniment que prèviament ens hagi motivat pot fer-nos sentir gratificats, tant per l’esdeveniment en si, com pel goig de compartir-lo envoltat de moltes altres persones que interessades pel mateix que tu.
Jo soc dels qui pensen que la cultura no té preu, tot i que els qui normalment s’hi dediquen amb cos i ànima bé han de poder-s’hi guanyar la vida i, els usuaris de les butaques lògicament hem de contribuir econòmicament per tal d’intentar garantir la seva continuïtat. Sol quedar en segon pla el tema de la comoditat que, si en algunes ocasions no està prou aconseguida, la manca d’aquesta també sol quedar compensada pel gaudi d’allò que hem anat a veure o escoltar. Poc importa si som al galliner, si tenim una columna que fa una mica la guitza o si l’espectador del davant pot ser un jugador de bàsquet.
Parlant però de butaques, el pensament se me’n va sense voler cap a un altre tipus d’aquest mobiliari. Des de fa uns quants anys –prop de quaranta– aquestes altres butaques protagonitzen els meus desplaçaments via marítima dels trajectes Barcelona-Menorca i Menorca-Barcelona. El seu protagonisme ha estat i és, el d’unes “butaques de la tortura”. Crec que no cal concretar quina és la companyia naval al·ludida, perquè és la que ha estat operant en aquest trajecte de manera exclusiva fins fa relativament pocs anys i és prou coneguda per obviar-la i estalviar-nos anomenar el seu nom comercial.
La incomoditat d’aquestes butaques, però sobretot el seu mal estat de conservació, no mereix cap mena de pal·liatiu. Són un desastre. El fet d’haver d’anar buscant-ne una d’acceptable es converteix en una maleïda gimcana, i si viatges en parella, la dificultat de poder estar junts pot arribar a convertir-se en una impossibilitat. Cadascú aïllat en la seva troballa.
El trajecte d’anada es fa de nit, té una durada aproximada de nou hores i si et resulta massa dolorós rascar-te la butxaca per fer-te usuari d’una cabina i optes per viatjar en butaca, ja has begut oli, cosa que experimenta la majoria del passatge que opta per aquesta modalitat.
La butaca que no està completament inservible, o bé té afectat el mecanisme de reclinació o els vestigis del seu entapissat són mínims, i ambdues coses contribueixen a passar la nit del lloro.
Aquesta dificultat en trobar una butaca mínimament apta per poder-hi descansar i intentar dormir, propicia la imaginació dels viatgers fins al punt de convertir en normal poder contemplar passatgers experimentats que ja van preparats per dormir ajaguts a terra, alguns amb sacs de dormir i d’altres amb coixins o amb una manteta vella. També hi ha qui s’estira ocupant dues butaques consecutives per obtenir una superfície més o menys horitzontal. No crec que la millora que puguin obtenir amb aquests recursos sigui una solució recomanable.
Tampoc ajuda la ronquera d’uns quants, però deixeu-me que passi una mica de puntetes per aquest tema tot reconeixent el protagonisme que em toca. Això sí, quan la ronquera i algun gas intestinal prové d’algun dels animals de companyia que, últimament, poden compartir el recinte de les butaques, llavors costa més d’aplicar-hi comprensió, tenint en compte les mides d’alguns d’ells.
El meu pensament en bucle sobre les butaques dels vaixells inclou recordar amb recel que el servei d’atenció al client de la companyia naval acostuma a fer una enquesta després del trajecte, demanant la teva experiència i grau de satisfacció obtingut pels seus serveis i instal·lacions. Òbviament, és una oportunitat per esplaiar-se amb tota claredat, procurant que aquesta claredat no quedi desbordada pel descontentament viscut.
És el dret a l’enrabiada. No reps ni cap contesta ni observes cap rectificació positiva en els teus següents trasllats a Ses Illes. Afortunadament, l’estada en aquestes terres pot fer-te oblidar les molestes butaques i et permet per exemple, ocupar-ne unes de molt més agraïdes, com ara han pogut ser les habilitades pel 26è Menorca Jazz Festival de la primavera 2024. Fantàstic!
