Abans de la pandèmia ja partíem d’una situació complicada, treballant sempre sota mínims, amb menys personal mèdic i amb una vaga prèvia en què ja donàvem a conèixer a la població l’alta càrrega assistencial que patíem, impossible d’assumir amb normalitat.
Ens agrada treballar en un sistema sanitari públic en què tothom té les mateixes oportunitats de ser atès amb condicions d’igualtat. Ser metge comporta un alt grau de responsabilitat, inherent a la nostra professió, i ens costa acceptar que la feina moltes vegades ens sobrepassa.
Tot això associat a les expectatives per part dels ciutadans en relació amb les possibilitats, disponibilitat i accés a l’atenció primària fa que la situació que vivim sigui difícil d’admetre per les dues parts. Sovint sentim impotència i frustració al no poder donar més, per no poder arribar a tot. La societat espera de nosaltres solucions a vegades immediates per a tots els problemes de la vida, socials i laborals, i és important remarcar que en aquests casos les nostres possibilitats d’intervenció són limitades. Els metges som persones, no som infal·libles i necessitem el vostre suport per poder fer bé la nostra feina.
I ara ens ha arribat una pandèmia devastadora que ha posat de manifest encara més les mancances de personal mèdic a l’atenció primària. El CAP de Castellar ha estat obert cada dia, ha visitat presencialment totes les urgències i ha atès telefònicament la multitud de consultes que s’han originat durant les diferents onades.
Tot això ha requerit un gran sobreesforç, sobretot durant la primera onada, en què alguns de nosaltres vam assumir el risc de visitar i vam caure malalts. Afortunadament ens hem anat adaptant a la situació, hem millorat l’atenció dels pacients amb Covid i actualment fem els controls ecogràfics pulmonars al CAP evitant els desplaçaments dels pacients a urgències de l’hospital, un fet remarcable i que aporta un plus de qualitat a l’atenció mèdica que donem a Castellar.
Ara estem vivim una allau de consultes, visites i exploracions que evidentment s’han acumulat al llarg d’aquest darrer any.
Estem buscant solucions per poder-hi donar sortida, però també demanem el sentit comú de la població evitant consultes lleus i innecessàries per així poder atendre correctament la gent que més ho necessita. Sabem que tothom ha patit molt durant el confinament, nosaltres també. Com a societat responsable no hauríem de permetre que ningú ens insulti o ens falti al respecte o ens amenaci simplement perquè no hem tingut temps de contestar una de les moltes e-consultes que ens arriben cada dia o perquè hi ha llista d’espera o perquè no li agrada la vacuna que li pertoca segons el protocol.
La frustració és alta quan dones el cent per cent i escoltes o llegeixes paraules desafortunades. Desmotiva.Tenim davant un repte important i nosaltres estem emocionalment cansats i desanimats. El respecte mutu i l’empatia només s’aconsegueix de forma conjunta amb un sistema sanitari que ens permeti unes condicions adequades de l’exercici mèdic però també amb “una societat que reconegui i accepti que tornar-nos la dignitat professional que ens mereixem no és atorgar-nos cap privilegi”.
Segur que entre tots trobarem la solució.
