De les més de les 33.000 composicions de sardanes, segons l’arxiu de Jaume Bosch, unes 1.900 tenen lletra. En part potser des de Pep Ventura es van anar fent popularment famoses perquè la gent cantava les lletres. Qui no recorda, encara, A la plaça hi ha sardanes, A Montserrat, Angelina, Bell Penedès, Baixant de la font del Gat, Cançó d’amor i de guerra, El campanar de Lleida, El cavaller enamorat, El saltiró de la cardina, És la Moreneta, Girona Aimada, Girona m’enamora, La flama de la sardana, La Pepa maca, La Santa Espina, La sardana de la Pàtria, La sardana de les monges, L’Empordà, Les fulles seques, Llevantina, Maria de les trenes, Marinada, Muntanyes del Canigó, Per tu ploro, Pescadors bons catalans, Princesa de Barcelona, Record de Calella, Sant Jordi triomfant, Somni, sota el Mas Ventós, Torroella vila vella, Montmeló, A sol batent, Aliança, Cant a Martorelles, Les Arenes del Vallès...
Potser ens farien falta ara sardanes cantades amb lletres ben actuals? Falten poetes sardanistes o músics fent sardanes de poetes actuals? El cant omple estadis, la sardana, no.
