No hi ha dia que passi que el preu de la llum no sigui portada a diaris i televisions. Cada dia es bat un nou récord històric i creix la pressió sobre la ciutadania, que veu com ha de fer front a augments preocupants en les seves factures de la llum, i és que la factura de la llum de la majoria de famílies espanyoles està emesa per una d’aquestes cinc empreses: Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo o EDP. Aquestes empreses són l’anomenat oligopoli elèctric, grans multinacionals que controlen el sistema energètic de l’Estat i, en connivència amb el govern, impedeixen la transició energètica cap a un model renovable i distribuït. Són les empreses que col·loquen expolítics en el seus consells d’administració o com a assessors i suposats entesos en la matèria, a qui paguen sous desorbitants. Bé, ja coneixeu allò de les portes giratòries, no us he d’explicar res.
A casa, farts d’aquesta dinàmica i emprenyats amb aquest sistema, ens vam fer, ja fa uns anys, d’una cooperativa que produeix energia elèctrica a partir de fonts renovables com el sol, el vent, el biogàs o la biomassa, que lluita contra la pobresa energètica i que és transparent amb tot el que gestiona i en com ho gestiona i, la veritat, és que a final de mes, paguem una mica menys del que pagàvem abans de que s’implantessin aquestes 3 franges horàries que estableixen els horaris de la llum.
Sí que és cert que vigilem i posem el rentaplats i la rentadora en hores intempestives, intentant adaptar-nos als períodes vall, però a final de mes ho notem.
De cooperatives n’hi ha de diferents tipus, però totes provenen d’un moviment, el cooperativisme, que és universal, ampli i divers, i que propugna la lliure associació de les persones per satisfer, en comú, les seves necessitats.
Així, les cooperatives, com a pedres angulars d’aquest moviment, són associacions autònomes de persones que s’uneixen, voluntàriament, per cobrir les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals a través d’una empresa de propietat conjunta i gestionada democràticament, res més lluny dels oligopolis que us comentava abans. Els seus membres, siguin els clients, els empleats o els residents, tenen la mateixa capacitat de decidir en tot allò relacionat amb el negoci i, a més, participen dels guanys.
Com a empreses mogudes per interessos més enllà dels beneficis econòmics, les cooperatives comparteixen principis acordats internacionalment com són l’equitat, la solidaritat, la responsabilitat o la igualtat i actuen conjuntament per transformar la societat a través de l’ajuda mútua.
Si entenem que les cooperatives creen llocs de treball, mobilitzen recursos i generen inversions, contribueixen a l’economia i promouen la participació ciutadana, seria bo que els poders públics en promoguessin la creació i el desenvolupament, convertint les seves activitats en un treball emparat per la legislació i plenament integrat en la corrent principal de la vida econòmica.
I mentre això no passa, és a la nostra mà decidir en quin equip volem ser, en el dels oligopolis o el del cooperativisme.
