Ja fa més de dos anys que estic fent una sèrie de concerts a la Tahona. Va costar començar, però és d’agrair el resultat que estic tenint actualment. Últimament, tots els concerts són sold out i has d’estar atent per poder reservar entrades. Aquesta situació s’està donant a més d’un dels llocs on vaig normalment, ja sigui per la zona de Castellar/Sabadell o els bolos que faig a la temporada de platja per la zona del Garraf. He fet més de 250 concerts i m’atreveixo a dir que estic en un moment molt guapo de la meva vida musical. Ara mateix, estic treballant amb el meu primer disc en solitari. La meva idea és primer treure un EP amb 5 cançons, totes meves menys una de Bruce Springsteen traduïda al català i més endavant un altre EP de 5 cançons més, quatre de meves i una versió del tema “Vida”, de Lluís Llach, que vam fer amb Pik per al programa Tocant el cel organitzat des de l’Ajuntament de Castellar. Paral·lelament, continuo treballant amb la meva banda de sempre Petit & Comité/Pik i ara mateix estem preparant el que serà el nostre segon disc, amb la idea que surti el 2025.
Cantant de pub. En tots els meus concerts porto un repertori de més de 200 cançons, quasi totes són pop-rock espanyol, des de l’època dels 70, amb Brincos, Nino Bravo, Raphael, Camilo Sesto, Bravos, etc.; passant pels 80, amb Alaska, Burning, Los Secretos, Loquillo, Los Rebeldes, Los Ronaldos, i continuant pels 90 i els 2000 amb Jarabe de Palo, M-Clan, Fito, Héroes, La Frontera, etc. Incloc una mica de rumba en el moment més potent del concert, amb Kiko Veneno, Peret, Rosario, Estopa o Ketama. També porto temes de rock català, de Sopa, Pets, Sangtraït o Sau. No acostumo a fer temes actuals, encara que alguna vegada també me’ls demanen.
Intentant fer un variat sempre que puc, el concert no tot és pop o rock o rumba, hi ha de tot. Cada concert és diferent, sempre depèn del públic, segons com veig la gent, vaig per una banda o per l’altra. El més important dels meus concerts és la col·laboració del públic, sigui picant de mans o acompanyant-me a l’hora de cantar.
No m’agrada ser un músic d’hotel, m’agrada que la gent hi participi, és el que m’omple. O sigui que la conclusió és que el concert és una festa. La gran majoria de les cançons que faig són arxiconegudes per a tothom, sí que algunes vegades faig alguns temes més íntims, abans que s’escalfi tot, per anar omplint repertori.
Vull donar les gràcies a tota la gent que em segueix als bolos i a tots els bars que confien en mi perquè tot sigui fantàstic. Ens veiem el 24 a la Tahona! Keep on rocking!
