Quantes vegades tot estant en família o entre amics, hem repetit o hem tornat a sentir allò de: “m’agradaria saber pintar...”, “m’agradaria saber cantar...”, “m’agradaria saber tocar un instrument...”, “m’agradaria saber ballar...”, “m’agradaria...”, “m’agradaria...”.
Aquestes frases contenen i retenen un desig de fer quelcom que ens atrau i, fins i tot, que ens entusiasma. És molt probable que durant aquestes vacances d’estiu se’ns hagi despertat el cuquet i ja estiguem barrinant sobre què podem fer a la tornada. En massa ocasions, però, pensem que la possibilitat de la seva realització és exclusiva dels altres. Les excuses que premen el fre són diverses i recurrents, com poden ser la manca de temps, que som uns negats, que quan érem petits sempre suspeníem les manualitats, que ho trobem molt difícil, la paciència...
Us hi reconeixeu? Si no és així, enhorabona! però si ho és, també! Hi ha una il·lusió que està trucant a la porta. Obriu-la!
Canteu en la solitud de la dutxa o dalt d’una muntanya a l’empara de l’anonimat o sense el prejudici que algú us pugui estar escoltant? Marqueu inevitablement el ritme quan sentiu que sona una música i els peus se us en van tots sols? Són simples experiències alliberadores que poden servir-nos d’exemple per aplicar-ho a desenvolupar qualsevol activitat que ens tingui captivats. En principi no cal tenir cap nivell artístic, esportiu, etc. etc. En qualsevol cas, si decidim iniciar-nos, segur que ho anirem millorant amb el temps i, sobre tot, ho gaudirem. Ningú va ensenyar-nos a caminar, oi?
No sou capaços d’etiquetar com a prescindibles algunes de les estonetes d’atenció al mòbil? Analitzeu la vostra atenció envers els cants de sirena del mòbil. Cadascú es coneix a si mateix, però jo soc dels que pensen que el temps és elàstic i modulable. Hi ha infinitat de moments aprofitables a favor de la nostra afició que es troben en estat d’espera sense disposar d’un número de torn. Donem-los pas.
Si el que ens agradaria és cantar com a simple satisfacció pròpia, podem començar aprenent-nos les lletres de les cançons i així avancem un pas, deixant enrere allò del “na na na na na...na na na...” i, de rebot, podem millorar una mica aquells simulacres de cantar en anglès si és el cas. A internet tenim al nostre abast des de la cançó de l’enfadós fins l’última de la Rosalía, passant naturalment per The Beatles i, quant a l’afinació, crec que podem acostar-nos-hi amb la tècnica d’assaig-error que, en els concerts íntims, sempre funciona.
Si el vostre interès estigués centrat en el dibuix i la pintura, aprofiteu aquelles inevitables estones d’espera que a tots ens atrapen més sovint del que sembla. Substituïu el tic o el gest automàtic de mirar el mòbil pel de dibuixar qualsevol cosa que tingueu al davant amb l’ajut d’un simple llapis i un petit bloc. Dibuixeu mans, nassos, sabates, llums... Aquell esbós, a més de l’exercici pràctic, ens servirà en algun altre moment per incorporar-lo en alguna composició més complexa. Proveu-ho també amb llapis color sèpia o color sanguina, veureu que, el mateix objecte, explicat simplement amb un color diferent i amb l’ajut dels seus degradats, ens anirà arrossegant cap al descobriment del potencial expressiu dels colors. Ja no parareu. Un cop hàgiu passat del pensament “m’agradaria”, a fer-ho físicament, haureu de reconèixer quant de temps valuós heu estat regalant a la peresa i als prejudicis. Diuen que el temps perdut no es recupera, però en aquests casos, un cop feta la descoberta, els temps següents seran ben segur més aprofitats, intensos i plaents. Encara us costarà més deixar-ho que provar-ho.
A partir d’aquí podrem optar per obtenir coneixements sobre la matèria i ampliar-los o, senzillament, gaudir de l’espontaneïtat que, com el mòbil, sempre ens acompanyarà.
El meu és un cant al “fora mandra!, fora complexos absurds!” Feu modestament el que sigui i no us quedeu mirant com les vostres il·lusions es panseixen sense llibertat al darrere d’un “m’agradaria...”.
