El millor que podem fer és llegir i escoltar molt. Com més informació, millor per navegar en aquesta allau de novetats. Junts també va voler escoltar les seves bases. A part del que van explicar Turull, Borràs, Comín, Nogueras i membres de les altes esferes del partit, calia conèixer l’opinió de les afiliades i afiliats. Va votar prop d’un 70% de la militància, i més del 86% va ratificar l’acord negociat amb el PSOE, cosa que va palesar la confiança a la proposta. Per a moltes persones no és fàcil d’entendre. Per a d’altres és insuficient, i també hi ha qui només creu en les vies més directes. Però si hi ha hagut un tret cabdal de Puigdemont al llarg del procés ha estat la seva visió realista, de copsar el moment i saber “prendre la temperatura”. Allò que ha caracteritzat la millor política catalana.
Però què suposa aquest acord? Un canvi de paradigma que ja ha provocat la desestabilització del que es donava per fet fins ara. En aquesta Espanya europea i democràtica del segle XXI, ha aflorat sense vergonya el crit de l’herència feixista.
Això en un estat d’esquerres aburgesades i dretes socials amb la mateixa fita de mantenir com sigui el poder com a modus vivendi.
Espanya carrega contra Sánchez, Vox sembla fer el sorpasso al PP en l’agitació espanyolista. I més enllà, Junts, només amb les eines de la democràcia moderna, no renuncia a res, i posa al capdavant el país en un marc d’extrema feblesa del partit que governarà i que accepta l’acord per necessitat, renunciant, ell sí, a posicions inamovibles fins ara.
No és només l’amnistia de qui es va jugar la llibertat pels seus ideals i els de molta gent.
És també l’oficialitat internacional del català, la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, la cessió del 100% dels tributs que es paguen a Catalunya, la consecució del retorn de les empreses que van marxar, la participació directa de Catalunya en institucions i organismes internacionals amb el seu reconeixement.
És un acord obert. Sí, ho ha de ser en una negociació valenta que acaba amb l’“a cambio de nada” en la conjuntura i oportunitat que vivim i amb la previsió de precaucions i garanties, com la verificació internacional.
No es tracta d’ara fer o no president Sánchez, es tracta de la viabilitat a futur del seu govern durant els propers quatre anys que dependrà del compliment dels pactes.
Sense la seva fidelitat a l’acord, la legislatura espanyola no té recorregut.
