A Decidim Castellar ens agrada votar a favor d’aquelles iniciatives i mesures que facilitin l’accés a un habitatge digne per a les persones.
Però l’equip de Govern va portar al darrer ple una proposta que va ser aprovada pel PSC-Som Castellar, ERC i PDeCAT, i que a nosaltres no ens convenç.
Per això, i preveient que seria aprovada, vam proposar unes modificacions per millorar les condicions i requisits que contempla per tal de fer-la més justa.
Però l’equip de Govern no ha accedit a les nostres propostes de modificació, i un cop més hem vist com eren desestimades, malgrat sempre apel·lar a la participació i consens.
Es tracta d’incentivar que el mercat privat de lloguer entri a la borsa municipal d’habitatge de lloguer social, i per incentivar-lo es proposa una subvenció per rehabilitar els habitatges de propietat privada.
D’entrada, des de la perspectiva de la justícia social i redistribució de la ri quesa, no la considerem adequada, i en tot cas, la podem considerar com una mesura només pal·liativa. L’accés a un habitatge digne és un dret fonamental que ha d’estar garantit per l’Estat.
Recentment el Govern espanyol del PSOE ha dictat decrets que pretenen millorar el mercat del lloguer, ha tingut l’oportunitat de regular el preu del lloguer i no ho ha fet.
Tampoc aquest equip de Govern socialista planteja en aquesta proposta demanar al Govern de Madrid que reguli el mercat de lloguer. Entenem que aquesta regulació és l’única mesura necessària per evitar l’especulació i l’exclusió social, la resta, com ja hem dit, són pedaços que no van a l’arrel del problema.
Aquesta proposta aprovada en el ple és un pedaç més.
Com pot ser que els contribuents d’aquest municipi hagin de subvencionar les millores d’una propietat privada perquè el lloguer del seu habitatge pugui tenir el caràcter de lloguer social?
Podem acceptar mesures de pedaç com oferir al propietari bonificacions de l’IBI, que en tot cas afecten la seva pròpia contribució impositiva, però trobem contrari a la justícia social que la seva rehabilitació, que en definitiva revaloritzarà la propietat, se subvencioni amb els impostos de la resta de vilatans. Qui ha de garantir l’accés a l’habitatge social ha de ser l’Estat, no el contribuent de forma tant directa.
Però bé, si hem d’apedaçar, vam proposar millorar la proposta aprovada. Millores com contemplar que a l’hora de concedir la subvenció es tingués en compte la renda del propietari, o que per pacte entre les parts la durada del contracte sigui de set anys, bloquejar també per pacte la possibilitat de recuperar l’habitatge per necessitats familiars o personals del propietari i limitar el dret a una única subvenció.
Potser es podiem plantejar alternatives incentivadores a aquesta proposta, com una crida a la sensibilització i solidaritat dels propietaris envers els vilatants mancants d’un habitatge. Fer més pedagogia i més publicitat de les bonificacions de l’IBI i les taxes, o imaginar altres beneficis al propietari que no estiguin relacionats amb la propietat.
Tanmateix, com ja hem dit, aquestes millores de la proposta no van ser acceptades per l’equip de Govern, ni tingudes en compte per ERC i PDeCAT. Un cop més la majoria absoluta del PSC-Som Castellar i el predomini del pensament de lliure mercat de l’habitatge es van imposar.
