L'actriu castellarenca interpreta el paper de Hallie de ‘Gegant’ al Romea. Dirigida per J. M. Mestres, compta amb actors de primer nivell com Josep Maria Pou i Victòria Pagès, entre d’altres. La traducció ha anat a càrrec del castellarenc Joan Sellent
· Heu estrenat ‘Gegant’ al Romea amb un dels actors més aclamats de Catalunya, oi?
Sí, és una passada poder aprendre cada dia de Josep Maria Pou, i de totes aquestes bèsties de la interpretació, com Victòria Pagès, que també, déu meu, quin recorregut! I el Pep Planas, la Clàudia Benito i el Jep Barceló. La veritat és que és un equip increïble, molt consolidat i amb molta trajectòria.
· Com et va arribar el projecte?
Doncs mira, vaig conèixer el Josep Maria Mestres, que és el director de l’espectacle, després de fer Amèrica a La Villarroel, amb el Julio Manrique, ja fa 2 anys. Amb el Josep Maria vam tenir molt bon rotllo, ens vam entendre. L’any passat em va fer un càsting per a una altra producció que no va acabar sortint però, en aquest cas, ell sí que ho tenia claríssim. I mira, va acabar essent, i n’estic contenta i agraïda.
· De què parla, l’obra ‘Gegant’?
Crec que allò que la fa interessant és que explica tots els punts de vista i que dona validesa a totes les paraules que es diuen. L’obra ofereix un retrat de Roald Dahl, l’escriptor de literatura infantil, durant els seus darrers anys. Es va posicionar públicament en contra de l’Estat d’Israel. Això, a dia d’avui, no ens sorprèn perquè hi ha molta gent posicionada en contra, òbviament, per les atrocitats que s’estan cometent a Gaza, però en aquell moment, a principis dels 80, l’opinió popular era molt diferent perquè l’opinió pública estava molt a favor d’Israel, i ell es declarava antisemita. Els seus editors van fer una reunió amb ell per intentar convèncer-lo perquè canviés un article, i això s’explica a l’obra, S’estableix un debat dialèctic sobre separar l’autor de l’obra, sobre la raó mediàtica, sobre els debats morals, etc.
· Participes a una obra d’èxit, doncs És una obra molt interessant que està atrapant moltíssim a tothom, a Londres ja fa dos anys que es representa i està funcionant molt bé, ja ha estat guanyadora de tres premis Olivier 2025. Fer ara aquí una obra que encara és viva al lloc on s’ha estrenat és un regal per als actors, per al públic i per a tothom perquè està molt en ordre del dia. Estem parlant de fets històrics i Mark Rosenblatt i ho porta cap al terreny de la ficció. Hi ha força part de la realitat en la ficció que ha creat el Mark Rosenblatt, diguem-ne.
· Qui és la Hallie, el teu personatge?
La Hallie és el que en diríem una aupair que ajuda a casa del Roald Dahl. La relació que tenen és bonica, és de l’única en qui confia. Ell sap que les paraules de la Hallie no estaran marcades per interessos comercials. Li demana la opinió perquè li interessa el que ella pensa.
· Com ha anat el treball d’actors?
Soc la més jove de la companyia i crec que la que està més al·lucinada [riu]. Treballar en companyies tan grans m’ajuda a aprendre molt i coses noves.
· I traducció de Joan Sellent, oi?
Sí, amb el Joan no ens coneixíem i ens va fer molta il·lusió, tots dos de Castellar! Deu haver estat molt complicat fer aquesta traducció perquè està escrita amb un anglès força actual, fent servir argot. L’autor ho va escriure mentre assajava amb els actors de Londres. Amb el Joan acabàvem trobant la manera com dir les coses.
