Com cada any ja ha arribat l’estiu i, amb ell, la calor, les vacances escolars, els mosquits, els dies que s’allarguen, les piscines, l’estiueig...
Quan ets petit l’estiu és sinònim de llibertat, de festa, de quedar amb els amics, de piscina, de bicicleta, de jocs d’aigua i de molts dies per gaudir, de poder jugar a tota hora i escapar, per uns mesos, de totes les activitats que es porten a terme durant l’any i que ens imposen una rutina que l’estiu trenca abruptament.
Abans, però, sobretot als pobles, l’estiu també significava convivència entre els veïns. Ara, en un temps que molts cops no es coneix ni el veí del replà o el que viu davant de casa, és gairebé impensable una pràctica que sembla que es vol recuperar: sortir a prendre la fresca.
De vegades, a l’estiu, de fresca en trobem poca però era l’excusa per sortir al carrer amb les cadires i fer tertúlia. Mentre els grans parlaven del dia a dia del poble, o bé es repassava la vida dels veïns, de la producció de l’horta casolana que tothom conreava o es lamentaven de la calor i la manca de pluges, i algú cantava una cançoneta, els més menuts corrien pel carrer, jugaven a cuit i amagar, representaven petites obres de teatre, sovint inventades pels seus protagonistes que, per una nit, se sentien uns autèntics actors.Prendre la fresca no era només ventilar la casa, perquè les portes quedaven obertes de bat a bat i la quitxalla del carrer entrava a casa per agafar un got d’aigua o per buscar una pilota o una corda per saltar... era un acte de socialització, de companyonia, de fer poble, de sentir-se part integrant d’un col·lectiu en què la solidaritat i l’ajut mutu estaven a l’ordre del dia. Per als més menuts el carrer era com una segona escola ja que si algú feia una malifeta, com trucar als timbres de les cases, els veïns els advertien i els corregien aquestes accions incíviques.Prendre la fresca era passar les nits caloroses d’estiu en un ambient pausat, tranquil, relaxat i en bona companyia.
Avui en dia podríem recuperar aquesta tradició? A les grans ciutats sembla molt difícil, però als pobles més petits sembla que es torna a recobrar aquesta pràctica, sobretot en alguns carrers on els veïns es coneixen de fa molt de temps i impera una bona amistat.
Així doncs, ja ho sabeu; aquest estiu traieu una cadira a la porta de casa i feu-la petar amb els veïns o parleu amb els que van a caminar quan el sol ja no domina el cel. Veureu com l’estiu és més estiu si és compartit.
