image0(1)_1440x961
Teresa Tendero, educadora biocèntrica i escriptora - R.G.
05/05/2023 Entrevista
Teresa Tendero: "El teu cor i el de la persona amb qui balles se sincronitzen"

Per estar a prop de la natura va deixar Barcelona per viure a Castellar fa més de dues dècades. I aquí és on va reconnectar amb l’escriptura –escriu amb ploma– i amb el seu cos través de la biodansa

Rocío Gómez

· Què és la biodansa?
És un sistema de salut per connectar amb l’alegria de viure. Sembla una bestiesa, però en el món en què vivim la connexió amb l’alegria de viure és bàsica i fonamental, perquè vivim desconnectats de la vida, i sobretot de l’alegria. Als tallers fem servir música orgànica, que té una cadència específica per potenciar sentiments i emocions que tenen a veure amb l’alegria. Però no només amb l’eufòria, sinó amb la pau, l’harmonia, el silenci. L’alegria són moltes coses. 

 

· Què és l’alegria?
És un estat de consciència en què hi ha pau interna, que es manifesta amb un somriure però també amb la mirada brillant, una pell relaxada, una manera de parlar i de gesticular harmònica i equilibrada. 


· Es fan coreografies?
Nosaltres no proposem exercicis sinó moviments. No els corregim perquè es proposen com a vivència. La persona el farà d’aquella manera perquè en aquell moment ho sent així. El moviment que fa cada persona és autèntic. A banda de la música i la vivència, la biodansa és en grup, no és individual. Amb el grup és quan creixem.

 

· Quins són els beneficis?
Les últimes investigacions en l’àmbit de la neurociència confirmen que quan estem dansant la música és un factor extern que sincronitza la nostra biologia. El teu cor i el de la persona amb qui balles se sincronitzen amb la mirada. Si ens sincronitzem, estem en harmonia. És com un enamorament. La dansa és un element primigeni de l’ésser humà. La perdem per pors, per cultura, per vergonya. La dansa és natural. Mira els nens petits com ballen. Els és igual si tenen ritme o no, perquè cadascú té el seu. Però després et diuen que no balles bé, que aquesta dansa no és així, i anem creant rigideses emocionals que es manifesten en el cos. 

 

· Quan entres en contacte amb la biodansa i el biocentrisme? 
Després d’una crisi existencial molt potent. Totes les persones tenim un moment a la vida en què t’has de trobar a tu mateix, i això vol dir submergir-te en les profunditats. Després d’un procés terapèutic em vaig retrobar amb la biodansa, que em va donar la connexió amb el meu cos. Em va fer tant de bé, que em vaig prometre que em formaria per  oferir a les persones el benestar que la biodansa que a mi m’havia ocasionat. El 19 d’abril va fer quinze anys que m’hi dedico, i justament el 19 d’abril és el Dia Mundial de la Biodansa.

 

· On et vas formar en biodansa? 
A la Universitat de Fortaleza, al Brasil. Aquí no es coneix gaire el biocentrisme, però no és més que posar la vida al centre, el planeta. Estem canviant del paradigma de l’antropocentrisme, de l’home al centre,  al biocentrisme. Serà un procés llarg i no el veurem.

 

· Una altra de les teves passions és escriure, a mà i amb ploma. 
Escriure és una cosa que he fet tota la vida, en llibreta i ploma de colors. Depén de com estic la tinta és verda, blava o vermella. Escric sobre la vida i es pot trobar a la meva pàgina web universbiocentric.com.

 

· Has posat en marxa un canal de YouTube. Què t’hi va motivar?
Tinc força subscriptors! Per mi ha estat una sorpresa. La idea sorgeix de la necessitat de viure en comunitat els processos de creixement personal i biocèntrics. En el meu cas i en el de molts professionals és un procés que fem en solitari, però si es fa en comunitat, compartint experiències i sabers, és quan construïm el coneixement. Són vídeos que s’adrecen a professionals de la biodansa i l’educació biocèntrica. Com abordar situacions a les aules, gestionar recursos i equips humans, situacions quotidianes...

 

· On imparteixes els tallers?
Treballo des de casa fent cursos en línia però també faig classes presencials al centre Dona’t Espai de Castellar, al carrer Portugal, 9.

 

· Què et va portar a Castellar?
Buscava viure a prop de la natura. Soc de Barcelona i allà... és difícil.  Vaig prendre la decisió fa gairebé vint anys. Primer vaig viure un temps a Sant Feliu del Racó, i abans de venir no em sonava de res! I des de fa molts anys visc al centre de Castellar.  

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Perseverant
Un defecte que no pots dominar?
Les faltes d’ortografia
Una persona que admires?
Ruth Cavalcante 
Un animal?
Una tortuga
Un llibre?
‘Bhagavad-gītā’
Una pel·lícula?
‘La ladrona de libros’
Un grup de música?
BTS
Un viatge pendent?
La volta al món
Una ciutat?
Barcelona
Un racó de Castellar?
Els bancs del carrer Calvari
Un desig?
La Universitat Biocèntrica de Catalunya

Comparteix
M'agrada
Comentaris