Andriy Kozak: "La guerra ha creat enemics eterns per a diverses generacions"

· Quan penses en l’inici de la guerra fa quatre anys, què et ve al cap?
Por. El conflicte ja ve d’abans, però quan et despertes amb notícies només pots tenir por perquè no saps què passarà. Tens família i amics, i tens por per no saber què els passarà.

· Quin balanç fas d’aquests quatre anys de guerra?
Un balanç molt dolent. No hi ha cap mena de solució, pel que veiem. És un conflicte que s’allargarà. Des del principi es veia que seria així. Et venen imatges de Txetxènia i els deu anys que va durar. Això no s’acabarà aviat.

· Com us ha canviat la vida a tu i a la teva família?
Per molt malament que soni, t’hi acabes acostumant. L’ésser humà s’adapta a les situacions. Tens família que ho està passant malament. Tinc un tiet en la zona de conflicte que mai saps què li passarà. És tensió a la qual t’acostumes, però sempre vius amb això.

· Són fàcils les connexions amb el país?
Generalment sí. L’embolic gros va ser al principi, en les primeres hores, que es va haver de recol·locar tot. Però ara podem parlar regularment.

· Quins records tens dels primers dies del conflicte?
Gràcies a la comunitat que es va crear, entre veïns, companys de feina, etc., es va poder fer molt. La solidaritat va ser molt bona. Es van fer coses en mode automàtic per ajudar com fos.

· Com es viu un conflicte des de la distància?
Principalment amb les notícies. Pots fer ben poca cosa, més enllà de preocupar-te pel benestar de la teva família i estar pendent d’ells per si necessiten res.

· Com ha canviat la teva manera de veure la vida durant aquest temps?
Hi ha fases. Al principi, el fet de veure el conflicte i els avenços inicials, l’estat d’ànim és com una muntanya russa. En aquests moments ets conscient d’expressar-te i no guardar-te les coses dins. Dormir, dorms, però hi ha dies d’insomni. Estàs pendent del telèfon, amb el mòbil a la mà, sobretot al principi.

· En les guerres sempre hi ha moments molt durs.
El meu pare, el meu germà i jo estem en edat militar i ens va arribar la carta de l’exèrcit. Per aquest motiu, podem entrar al país, però no sabem si en podríem sortir. Va morir el meu avi i la seva pèrdua la vam haver de patir des d’aquí. Fa dos anys d’això i encara és allà, i no hi ha dia que no hi pensis. Fins que no puguem anar-hi, no es tancarà la ferida.  

· Creus que a Catalunya i a Espanya s’entén el que viu el poble ucraïnès?
Crec que no. Encara que tingui molt contacte amb ells, no ho entenc al 100%. He tingut la sort de parlar amb gent que és a primera línia i saben el que és, però realment, si no ho vius no ho saps. Hem vist molta ajuda i la gent s’hi ha bolcat i ha donat el millor d’ells mateixos, però entendre-ho és complicat. Ara, amb talls de llum i gas i un hivern a -30 graus, els dies es fan eterns.

· Quina opinió tens sobre la resposta d’Europa al conflicte?
Molt contradictòria. Europa en general s’hi ha bolcat, però hi ha països que ho han fet més que els altres. Els països bàltics com Letònia i Estònia van viure situacions similars a l’avantguarda i són els que més ajuden. Europa en general s’ha portat bé, i els Estats Units han complert menys de la meitat de les promeses que han fet.

· Què és el que més et preocupa del futur d’Ucraïna?
El futur s’està destruint. El país existeix per les seves persones. A Ucraïna hi ha 35 milions de persones i a Rússia més de 150. Per desgast, perdrem. I el dia de demà, qui reconstruirà el país? Hi haurà persones perdudes, d’altres que no podran treballar, i algú haurà de tenir fills i pagar impostos. La reconstrucció serà llarga, i ha creat enemics eterns per a diverses generacions. 

· Què et dona esperança per tirar endavant?
La gent que és allà va fent, per què no ho hem de fer nosaltres? Les condicions són molt dures, però si ho poden fer, estem obligats a fer-ho. És un poble amb una cultura molt gran i fort que està aguantant molt. 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by L'Actual i Ràdio Castellar (@lactual)

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Constància

Un defecte que no pots dominar?
Impaciència

Una persona que admires?
Els meus pares

Quin plat t’agrada més?
Carn

Un llibre?
‘El mestre i Margarida’, de Mikhaïl Bulgàkov

Una pel·lícula?
‘Green Book’

Un grup de música?
Metallica

Un desig?
Poder anar a veure les meves àvies

Un record d’Ucraïna?
Els meus avis

Un viatge pendent?
El Japó

Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu