Laia Capdevila: "El pessebrisme és una cosa molt de Castellar"

· Des de quan fas pessebres?
A casa fèiem pessebres i sempre participàvem en el concurs de pessebres que organitza l’entitat. Cada any, des de ben petita, amb la família, el fèiem a casa i el pare també a la botiga. I ens presentàvem a les dues categories, infantil i d’adults. Era un divertimento, un ritual de tota la família. Amb alguns amics també fèiem un pessebre comú per presentar-nos al concurs. 

· Quan entres al Grup Pessebrista?
Va ser l’any 2018. A mi sempre m’havia cridat l’atenció, això dels pessebres, que anàvem a visitar cada any. Però no m’imaginava que hi havia la possibilitat de poder entrar al grup. Jo els veia com una colla d’artistes i pensava, jo no puc accedir aquí! Però un any es va muntar una fira d’entitats on s’oferien extraescolars. I una de les activitats era el del taller d’infants de pessebres. Era la meva oportunitat! Tot i que jo ja no era un infant [riu], però m’hi vaig apuntar amb el meu germà. El nostre professor va ser Adrià Rodríguez. Va ser la meva manera d’introduir-me al grup. 

· No et vas limitar al taller infantil.
No [riu]. Com que jo ja no era una nena, vaig acabar anant-hi més dies que els nens, perquè ja era més autònoma. I vaig començar a socialitzar amb el grup. Aquell any, vam fer dues vitrines. L’any següent, com que també hi havia més joves que volien fer pessebres, vam dividir els grups d’edat i vam fer el taller de joves, i ja vam crear un pessebre de diorama.

· Els joves ha anat en augment?
Sí! Jo crec que hi ha overbooking. En som una vintena, o potser més. Crec que un dels motius és que, després de la pandèmia, la gent vol tornar a treballar amb les mans, aquest contacte amb la coses creatives, i potser també és que la gent s’ha adonat que els joves també podem entrar als pessebres, no sabíem que hi havia aquesta opció. El Grup Pessebrista és intergeneracional, als veterans els agrada que hi hagi gent jove. Els uns aporten tècnica; els altres, disbauxa i creativitat.

· Què tenen els pessebres, que enganxen tant?
Tenir local propi és molt guai, acaba sent casa. El local ajuda a fer cohesió de grup durant tot l’any, t’hi enganxes perquè vens a provar,  t’enredes a sopar, fas amistats... Crec que el que enganxa, a més de la part creativa, és el vincle que crees amb les persones, que acaben sent la teva família durant un temps. La meva vida gira al voltant de pessebres durant uns mesos, de la feina a pessebres i de pessebres a la feina. La gent no ho entén [riu]. Hi ha molta inversió de temps, sobretot,  a partir del setembre, i al novembre es converteix en una prioritat. Al local hi hem sopat i, fins i tot, hi hem dormit! 

· Quan us hi poseu?
Estem tot l’any preparant-los. Des del febrer, que ja fem l’assemblea per triar quina serà la temàtica, perquè a Castellar hi ha aquest fil conductor des de fa uns anys. Aquest any, mites i llegendes. Del febrer a l’agost vam estar pensant què volíem fer. Ens reuníem i no ens decidíem. Hi havia idees que ens agradaven però no sabíem com executar-les. Fins i tot, vam anar a documentar-nos a la biblioteca, a la fira de Sant Jordi, vam estar fullejant, preguntant a gent, mirant per Internet... i ho vam trobar de forma casual. 

· Quin mite o llegenda feu?
Hem fet el mite del Fumera, un personatge típic de la Catalunya Nord i de l’Alt Empordà. És un personatge que vigila que els nens i nenes es portin bé. Fa de xivato als Reis, diguem-ne. 

· El pessebre és una representació religiosa, tot i la modernitat.
Sí, l’essència d’un pessebre és bíblica perquè, al cap i a la fi, expliquem la Bíblia, tot i que també hi ha el vessant costumista i popular. Al grup, hi ha gent creient i gent que no. Penso que no ens hem de deixar portar pel tema complementari, hem d’aconseguir un equilibri entre la tradició i la innovació, la representació d’una escena religiosa no és una maqueta qualsevol. Tot i això, no penso que el tema bíblic sigui el que atrau la gent jove, sinó la part artística. 

· Per què creus que els pessebres de Castellar tenen tant èxit?
En aquest poble hi ha molta tradició d’anar a veure pessebres, és una cosa molt de Castellar. I també ve molta gent de fora, pel renom que tenen.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Sensible

Un defecte que no pots dominar?
No sé dir que no

Una persona que admires?
El meu avi

Una artista?
Pilarín Bayés

Quin plat t’agrada més?
Els espaguetis carbonara de l’avi

Una dansa?
Ball de bastons

Un llibre?
‘El secret del meu turbant’, de N. Ghulam

Un cantant?
El Simón

Un país?
L’Índia

Un racó de Castellar?
El local de pessebres

Un desig?
Viure de l’art