Jordi Pinyot: “Tinc quasi enllestida una simfonia dedicada a Castellar”

· D’on sorgeix aquesta passió per compondre?

De petit, a l’Escola Alguer, amb cinc anys ja tocava el piano. La professora va quedar parada i els va dir als meus pares que m’apuntessin a classe de música.

· Recordes el primer cop que et vas asseure davant d’un piano?

La veritat és que no. De petit ja tocava peces de l’època sense que ningú me n’ensenyés. Sempre he tingut molt bona orella per la música, i això m’ha ajudat al llarg de la meva carrera.

· Com van ser aquestes primeres classes de música?

He de dir que m’avorria una mica perquè de seguida van fer curt, però com que m’agradava tant i ho portava dins, anava fent pel meu compte. Més tard vaig anar passant per diferents professors i corals, i he de dir que estar en contacte amb partitures ensenya més música que no pas deu anys en una escola.

· Aquest desembre passat vas estrenar ‘El Pessebre’. Ens pots explicar què és aquesta obra musical?

És un poema simfònic que tracta la vinguda de Jesús com si fos un pessebre amb les figures típiques com l’home del pou, la portadora, la dona que fila, etc.

· D’on vas treure la idea d’aquesta obra?

El text el vaig aconseguir quan estudiava a l’Escola de Música Torre Balada a finals dels anys vuitanta. Un professor que teníem ens passava vídeos de tant en tant de concerts i un dia ens va ensenyar el vídeo del poema d’El Pessebre de Pau Casals a l’ONU i en arribar a casa vaig tenir clar que era molt fàcil de musicar.

· Què vas sentir la primera vegada que vas escoltar el poema?

Em va impressionar molt. Jo el que no puc fer és comparar el seu poema amb el que he compost ara, perquè són èpoques molt diferents. Jo l’he adaptat i l’he fet una mica molt modern, però Casals és molt Casals.

· Una obra musical que es comença a gestar als anys vuitanta, com ha evolucionat durant aquests anys?

Ha patit moltes reformes, l’obra. Sempre hi ha coses a canviar o a retocar. De fet, ara mateix, hi ha trossos que penso que haurien de ser d’una altra manera o que hi ha una nota que no és al seu lloc.

· Hi ha alguna part de l’obra que t’hagi costat més d’escriure?

Sí, la peça de la dona que fila és la que em va costar més. Es tracta d’un fragment molt colpidor i trist a la vegada. De fet, encara ara em sorprenc que hagi sigut capaç d’escriure-ho jo.

· L’obra es va estrenar a Sabadell aquest passat mes de desembre, com van anar?

A l’Escola Pia ens van acollir de meravella i ens va obrir les portes des del primer dia. L’església té la particularitat que té una molt bona acústica i de seguida vaig pensar que no hi havia un lloc millor. A més, a tothom li va encantar. Al concert va venir la neta de Joan Alavedra, l’escriptor del poema original, que viu a Montpeller. Un cop acabada, em va venir a agrair la composició i em va dir que intentaria portar-la a França.

· Per què et vas decidir per Carles Miró per a la direcció musical?

Fa molts anys que ens coneixem i hi tinc molta confiança. Ell de seguida em va dir que li portés la partitura que m’arreglaria les coses que no estaven del tot bé, i la veritat és que ha quedat genial.

· Tens nous projectes al cap després d’aquesta estrena tan significativa?

Tinc pràcticament enllestit un rèquiem, un ave verum i una simfonia que es diu Castrum Castellare i que està dedicada als llocs més emblemàtics del poble.

· Què ens pots explicar d’aquesta obra?

Castellar té moltes ubicacions emblemàtiques, per exemple Castellar Vell, el castell, Sant Pere d’Ullastre, etc. Vaig pensar a plasmar-ho com una simfonia en moviment. De fet, està gairebé enllestida i tindrà nou moviments.

· I quan veurà la llum?

Depèn bastant de l’economia, ja que has de buscar gent que t’ajudi. Després, també has de demanar permisos a l’Ajuntament perquè et cedeixi algun espai. Porta més feina del que sembla.   

 11 preguntes de la contra:

Una nota musical?

Sol

Un instrument?

El violí

Un compositor?

Ludwig van Beethoven

Cançó preferida?

“Que tinguem sort “ de Lluís Llach

Un lloc on voldries escoltar la teva música?

Al Palau de la Música

Un plat que menjaries tota la vida?

La pasta

Algú que admiris?

Tots els meus professors

Un tret del teu caràcter?

El perfeccionisme

Un desig?

Que la meva obra tingui èxit

Un propòsit per aquest any?

Salut

Un racó de Castellar?

Castellar Vell

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by L'Actual i Ràdio Castellar (@lactual)