Des de ben jove he estat vinculat als cineclubs. Vaig començar a fer cinema l'any 1975-76, a través dels meritoriatges. No hi havia escola i havies d'estar al cas de si les productores començaven una nova pel·lícula per a oferir-te.
· Quan vas començar a TVE?
En aquella època, treballar en cinema era molt fumut. Va ser per necessitat. Vaig fer una substitució a TVE un estiu i se'm van quedar, primer com a ajudant de filmació. Feia informatius diaris i altres tasques. També vaig fer un especial sobre el Raimon. Portàvem un camió molt ben equipat, rodàvem els exteriors en 16 mm com al cine. Però la televisió era molt diferent, no fèiem programes grossos, s'establia un altre tipus de relació, reportatges més curts i amb horaris establerts.
· Quants anys vas seguir a TVE?
30 anys. Amb la crisi del cinema ens vam haver de reinventar. Es van obrir unes places a TVE per fer de reporter gràfic i les vaig passar. Aleshores, vaig canviar el xip, deixaria de dedicar -me a l'aspecte tècnic de la imatge i em començaria a dedicar a l'aspecte periodístic. I vaig començar la carrera de periodisme. Seguia fent informatius diaris però el que més recordo són els reportatges al programa 'Línea 900', dirigit per Jaume Vilalta - actual director i presentador de 'Quèquicom' al Canal 33-, i els documentals al programa 'Gran Angular'. També vaig treballar amb Francesc Rovira-Beleta, un professional que va ser nominat dos cops a l'Oscar.
· Ens destaques algun documental propi?
Doncs el documental que vaig fer per l'ICE de la Universitat de Barcelona. Va ser la primera pel·lícula científica en català i era d'animació. Es titulava Espectroscòpia Mössbauer i va ser un repte del catedràtic de física nuclear Javier Tejada, per demostrar que un document científic també es podia fer en llengua catalana.
· Què va passar quan et vas prejubilar?
Que vaig cometre l'error de voler tornar a fer el mateix, penses que ho podràs fer en llibertat però no és així (i ara faré servir la metàfora): a fora hi fa molt fred! T'has de barallar i jo ja no tenia humor per discutir-me. L'empresa de TVE, a més, ens limitava molt. Teníem prohibit fer coses per externs i, fins i tot, per la pròpia cadena.
· Quan decideixes portar El Documental del Mes a Castellar?
Vaig interessar-me per aquest projecte perquè és una bona manera de promocionar el que jo he fet tota la vida i en la que crec molt. Fer un documental costa molt esforç i no es valora prou. Ara potser cada cop més, per sort, i m'agrada ajudar en la difusió. Vaig ensopegar amb el gerent de Paral·lel 40, el Joan González, amb qui havia treballat a Miramar. Ell distribueix els documentals del cicle, actualment, a 76 sales de tot l'Estat, i també a Colòmbia i a Xile. Ara sóc el coordinador - dinamitzador del Documental del Mes a Castellar, Matadepera i Terrassa.
· En quin estat de salut es troba, avui, el gènere documental?
Cada cop té més bona acollida. No el documental d'animalons, que és el que vèiem fins ara, sinó el documental d'històries personals, d'una qualitat excepcional, que no té res a envejar al gènere de ficció. És molt més difícil fer un documental que una pel·lícula de ficció, on seguir depèn del pressupost. En el documental se't pot esguerrar la història en qualsevol moment perquè als personatges els poden passar mil coses i això et pot impedir seguir amb la història. En un documental no hi ha guió.
· Què diferencia un reportatge d'un documental?
En un reportatge, el professional tracta un tema de forma objectiva. En un documental, la història és real però totalment subjectiva, perquè tries una persona que t'explica el seu punt de vista, però no cal contrastar. També hi ha híbrids, però com espectadors hem de tenir molt clar què és què, la línia del que és veritat i mentida és molt fina.
· Ens fas cinc cèntims del documental que vas projectar al BRAM!2016?
Quan un poble diu prou repassa els repetits atacs feixistes que van tenir lloc al Vallès, també a Castellar. El meu treball va ser fruit d'un encàrrec de la Plataforma Castellar Contra el Feixisme, que havia fet un treball previ de documentació molt bo.
Les 11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Observador
Un defecte que no pots dominar?
Impacient però cada cop menys
Una persona que admires?
Tintín
Quin plat t'agrada més?
Les verdures
Color?
El de gos com fuig
Un animal?
L'ésser humà
Un tema per a un documental?
Sobre la comunitat de regants
Una banda sonora?
'El último tango en París' de Gato Barbieri
Una pel·lícula?
'El cuirassat Potemkin'
Un programa de televisió?
Quèquicom
Un comiat?
Fins aviat
- Bartomeu: "L’objectiu és generar espais festius segurs"
- Carolina Diarte Colomo: "A Dinamarca es prepara l’alumne perquè sigui més eficient"
- Àngels Gálvez Peñalver: "El comerç local és una bona manera de fer poble"
- Mònica Gómez Quero: "Vaig notar el cuquet de l’escriptura quan tenia deu anys"
- Quim Gómez: "Els entrenadors hem de ser formadors i gestors i ensenyar valors"
