Caiguda amb honors

Dient que va ser un partit estratosfèric, es resumeix el vespre de divendres al Dani Pedrosa. Hoquei de molt nivell amb dos equips que perfectament podrien jugar en categories superiors. L’HC Castellar va remuntar un 0-4 al descans, però va acabar caient. Una caiguda en combat amb tots els honors, on Víctor Bonilla va anunciar que penja l’estic, una vegada tancada la temporada.

Va ser una festa: a la grada i a la pista. No és contradictori dir que aquest era el partit més important de la història del club, aquell on més es jugava i l’afició i l’equip van estar a l’altura de les circumstàncies. Una entrada mai vista, amb la grada plena a vessar i amb tothom bolcat amb el seu equip. Duel d’aficions -van venir una quarantena d’aficionats del Bell-lloc- i una tronada que va durar més de 50 minuts. Una hora abans de començar el matx, el Pedrosa ja lluïa els colors castellarencs i samarretes i bufandes omplien els carrers de la vora del pavelló. Una celebració en tota regla, que es va encomanar al joc.

I és que el Bell-lloc no és mai un rival fàcil. El domini del joc era dels locals, però els gols van ser pels visitants. Contres ràpides van propiciar el primer gol dels lleidatans, un penal el segon i dues jugades aïllades el tercer i el quart. Un porter insuperable com Gerard Folguera, que ho va aturar tot, i el desgavell es va apoderar dels de ‘Fiti’ veient amb impotència com el rival aconseguia la classificació.

Capcots cap al vestuari, però amb el cap ben alt a la sortida. Alguns ja sabíem el que els esperava als de les Terres de Ponent en els següents 25 minuts. I així va ser. Va sonar el Highway to hell d’AC-DC per la megafonia, una introducció de l’huracà de categoria 5 que havia d’arribar al terratzo, un huracà grana. Benvinguts a l’infern.

Amb l’afició entregada al màxim, els tambors de ‘Walter-supporter’ traient fum i les goles ben calentes, el Bell-lloc no les va veure venir. ‘Tato’ Homet al cap de dos minuts d’arrencar de directa i un doblet de Víctor Bonilla van deixar el 3-4 al lluminós i la creença en la remuntada. Homet, l’estrella del partit amb tres gols, va aconseguir l’empat de penal i el Pedrosa va embogir. Amb l’adrenalina al màxim, va ser el mateix jugador qui va aconseguir capgirar el marcador, fent tremolar els fonaments de tota la vila, passant de l’huracà al terratrèmol. 5-4 en menys de deu minuts.

Però l’adrenalina i l’esma s’acaben i les poques rotacions granes van signar la condemna. El Bell-lloc, incrèdul del que va viure, es va aconseguir recompondre i aliè a l’infern grana va anar guanyant terreny amb paciència.

Els lleidatans van seguir el mateix guió que en la primera: un gol a la contra i una directa que no van perdonar, per capgirar quan el marcador reflectia dos minuts pel final. La van tenir els locals jugant de cinc, però la història ja estava escrita i el Bell-lloc a la final del play-off.

Una derrota d’aquelles que formen part de l’aprenentatge d’un equip que encara té molt a dir. Les llàgrimes de tristesa que en un futur seran d’alegria, ja que això no ha fet més que començar.

“Ha estat molt disputat, tot i no haver començat com volíem. Però el Pedrosa és això i quan aconsegueixes el primer gol, surts volant. Al final són detalls, però s’ha lluitat. Al principi de temporada havíem de lluitar per a no perdre la categoria. Crec que s’ha fet una temporada molt bona i el club orgullós de l’equip. La pròxima temporada s’ha de lluitar per tornar a aconseguir el mateix i tornar-li al poble el seu suport. Juguem per a ells i ens ho passem bé jugant veient com gaudeixen. Ja els agradaria a molts equips tenir aquesta afició”, va explicar el capità Oriol Garcia, exhaust després del partit.

“Ara mateix, amb l’adrenalina a tope. Estic feliç pel club i els jugadors per l’excepcional temporada que han fet. La rotació és curta, però, tot i això, ens hem plantat en una fase final de la Copa de la Generalitat, hem quedat tercers i s’ha lluitat per l’ascens a Plata. Aquestes fases les marquen els detalls i així ha estat en els dos partits. S’ha de felicitar el rival, ja que és la plantilla més completa amb diferència de la categoria i això, al final es nota”, va opinar el tècnic ‘Fiti’. “El més important és que estem aquí i continuarem estant, treballant perquè l’equip estigui encara millor la pròxima temporada. Em trec que el barret perquè és un privilegi poder gaudir d’aquesta colla”, va afegir.

“Mai els he demanat guanyar un partit i al descans l’únic que els hi he dit és que competissin. Que al final del partit poguessin tenir la consciència tranquil·la d’haver lluitat i d’haver-se deixat la pell. Aquest partit ha estat el clar exemple de tota la temporada. No hem perdut el nord i és un orgull veure el resultat”, conclou.

Al terratzo, però, només un protagonista en aquest final: Víctor Bonilla. Els seus companys li feien el passadís, en el que va ser el seu últim partit. Sorgit de la base del club i havent jugat durant la major part de la seva carrera a Nacional Catalana en equips com el Sentmenat o el Cerdanyola, amb el qual ho va fer a Ok Plata, penja l’estic amb només 28 anys. “Som molts d’anys d’hoquei i crec que s’ha d’acabar com ho he fet avui. Acabar a casa jugant amb l’Oriol, amb qui vaig començar a jugar. Porto un dia de moltes emocions i és una decisió molt meditada. Poder-ho fer així no té preu, defensant el teu poble i amb els teus amics de sempre i deixant l’equip en una bona categoria”, va assenyalar un emocionat ‘Boni’.

Una jornada amb la gallina de piel com deia Johann Cruyff, on la derrota celebrada igual que una victòria, al més pur estil de la pel·lícula Campeones de Javier Fesser, on fins i tot, el rival es va sorprendre de les celebracions grana al final del partit.