bona_1440x961
David García, ‘Wargamer’ de joc històric i de fantasia  || Q. Pascual
12/02/2021 Entrevista
David Garcia: "En 10 anys, l’afició als ‘wargames’ ha fet un canvi brutal"

És ‘wargamer’ des de fa molts anys. El tipus de joc que més li agrada és el de les batalles modernes

Marina Antúnez

· Quan fa que ets aficionat als anomenats ‘wargame’?
Fa 18 anys que estic ficat en aquesta afició. De sempre m’han agradat les pel·lícules de l’oest, les bèl·liques, des que era petit. I la història. Perquè per tirar endavant amb aquest tipus de jocs cal que t’agradi la història.

 

· De quina manera vas començar?
Al diari vaig llegir que es muntava una fira a Montjuïc. A Sabadell no trobava cap lloc ni cap botiga i Internet pràcticament no existia. Així que vaig anar-hi i allà vaig conèixer gent d’un club de Barcelona que es reunia cada setmana per jugar a jocs d’història però amb figures. Vaig contactar amb l’organitzador, que es diu Dermot, un irlandès establert a Barcelona. Em va dir que es reunien cada divendres a Alpha Ares Barcelona, el club de wargamers més gran d’Espanya en nombre de socis.  Allà ens trobem tota la gent que tenim aquesta afició en comú.

 

· Com es juga?
Cal jugar amb figures de recreació. En un taulell es fan macrobatalles, però també n’hi ha de més petites. Pot haver-hi escenografia o no, depèn. Si no, posem un mantell verd o de sorra. Les figures acostumen a ser d’una escala de 15 a 28 mil·límetres però també n’hi ha per sobre de 30 i de més petites, de 6 mil·límetres. Però el més important és aprendre’t el reglament. 

 

· Vas aconseguint més figures?
Sí, quan vaig començar vaig saber on podia comprar les figures i, a partir d’aquí, cada any la cosa ha anat millorant; he descobert tot el pastís que hi havia darrere d’això i que jo fins aleshores no sabia on trobar. Ara tinc guardades unes 3.000 figures pintades i unes 10.000 sense pintar. Les figures abans eren de plom, ara són d’un aliatge de metall, i venen sense pintar. Jo els trec el greix que porten, els retiro la rebava, els faig una emprimació i les pinto seguint un rigor històric.  

 

· Feu l’escenografia?
Això sí, l’escenografia serveix per representar bé la batalla,  perquè moltes són històriques. És important saber si hi havia muntanyes, o un riu, o un poble, o un pont, o si el terreny era pla o muntanyós. Tot això intentem reproduir-ho nosaltres mateixos, comprar-ho surt més car.

 

· I s’ha de seguir un reglament?
Sí, això és el més important per aprendre a jugar. Hi ha molts reglaments que pots jugar i no cal utilitzar sempre una escenografia completa.  L’important és que agafis el ritme del que és el reglament i el joc. A vegades, el reglaments estan en anglès, o francès, i sempre hi ha qui té l’interès de traduir-los al castellà perquè tothom pugui jugar. 

 

· I es juga en parella?
Normalment, es juga un contra un altre i després es fan canvis. Una partida acostuma a durar,  aproximadament, unes tres hores, però hi ha jocs que poden arribar a durar dies o setmanes. Depèn del número de figures que posis a la taula, però entre que les prepares, jugues i les treus i guardes el joc, ja és això. Cadascú es posa en un cantó de la taula i depenent del teu exèrcit vas jugant. A més de jocs històrics també hi ha jocs de fantasia. Aquests agraden, sobretot, als nens. Perquè els wargames són jocs per a totes les edats. Fem lliguetes amb puntuació. 

 

· Quins són els jocs més coneguts i per a quin tipus de jugador?
Hi ha reglaments de l’antiguitat (fenicis, grecs, romans), de l’edat mitjana, de més contemporanis com els de l’època de la pólvora (1700-1800) i els més actuals, com els de la guerra de l’Iraq, Afganistan, etc. De jocs de fantasia hi ha Star Wars, i altres de l’imaginari fantàstic. L’històric tira més al públic més gran, per exemple, per fer un Waterloo i canviar el resultat, que en comptes de Wellington guanyi Bonaparte. Pots fer campanyes més complexes i, fins i tot, recrear les batalles de Napoleó senceres. En 10 anys l’afició wargamer ha fet un canvi brutal. De jugar amb moltes figures a jugar amb poques i fer jocs ràpids.  

 

· Com us documenteu?
Només cal que t’agradi la història, haver llegit una mica i conèixer els conceptes bàsics.  I seguir bé els reglaments. Els països punters són Anglaterra, els Estats Units i el nord d’Europa. A Espanya l’afició creix. 

Comparteix
M'agrada
Comentaris