Ariel Fernández: "M’agradaria combinar docència i fer concerts"

· Vas començar a tocar de petit?

Sí, amb la Laia Rocavert fent violí, i després ja em van posar una professora de piano, perquè la Laia és violoncel·lista. Vaig seguir fent piano a l’Artcàdia i, als 12 anys, vaig entrar a l’Oriol Martorell, un institut on fan música i conservatori integrats. Jo hi feia violí. Paral·lelament, feia el grau professional de piano amb el Daniel Ligorio, al Conservatori de Bellaterra.

· Des de ben d’hora et va atraure la música, però quin gènere?

Sobretot, la clàssica. Vaig estar un o dos anys fent música més moderna amb la meva professora de piano a l’Artcàdia, l’Andrea Mir. Però sempre m’ha tirat més la clàssica. Encara ara.

· Vas abandonar el violí o el vas compaginar amb el piano?

Vaig compaginar tots dos instruments durant uns quatre anys. Després, vaig deixar el piano durant un any, cap als 15 o 16 anys. No va ser una època gaire bona. El violí no, perquè el feia a l’Oriol Martorell, dins de l’institut, i era més difícil deixar-ho. Aquell any vaig fer només violí. Al final del curs vaig conèixer el Xavier Pardo, professor d’harmonia aplicada al teclat i també pianista. Em va agradar molt, tant com a professor com a músic, i li vaig demanar classes particulars de piano. Feia mesos que no tocava i ho trobava a faltar. En dos o tres mesos vaig canviar totalment de plantejament i vaig decidir tornar al piano. Vaig fer el batxillerat en línia i em vaig preparar per entrar a l’ESMUC.

· Hi vas entrar?

Em vaig preparar un any abans del que és habitual. Normalment fas fins a sisè de professional i després et presentes al superior, però com que feia batxillerat en línia tenia més temps. El primer cop no vaig obtenir plaça per set mil·lèsimes en una prova extra de llenguatge. Va ser mala sort. A la prova de piano havia quedat segon o tercer, però hi havia una prova específica per qui no tenia el títol professional, que era el meu cas, i era molt complicada. Tot i això, vaig poder entrar a fer una formació amb un professor de l’ESMUC durant un any i, després, ja hi vaig accedir.

· Un cop a l’ESMUC, vas continuar amb el piano i la interpretació?

Sí. La carrera d’interpretació inclou piano, música de cambra i moltes assignatures teòriques: anàlisi, auditiva, formació corporal, sonologia, tecnologia musical. Com que no visc a Barcelona havia d’anar i tornar cada dia i se’m feia molt pesat. A més, hi havia moltes assignatures teòriques. Per tot plegat, a tercer, em vaig canviar al Conservatori del Liceu. Aquest any em graduo.

· I això et permet ser concertista?

En realitat, ja puc tocar si em contracten. El títol és més necessari per a temes com la docència o oposicions. Ara faig classes a l’Escola de Música de la Creu Alta, a Sabadell. Poques hores, perquè no tinc gaire temps. La idea és quedar-me un any més estudiant amb el meu professor actual al Liceu, el José Enrique Bagaría, amb qui estic molt content. I després voldria preparar proves per fer un màster a l’estranger. Vull fer un “reset” mental. Fa molts anys que estic aquí i m’agradaria veure com es treballa a fora, conèixer altres professors i altres entorns musicals.

· Ja has actuat en directe?

Sí. Per exemple, amb la Gio Symphonia de Girona. Al maig farem el Carmina Burana a l’Auditori de Girona. També col·laboro amb la Fundació Maria Canals, fent recitals en pianos que col·loquen al carrer. El 18 d’abril també tocaré a Castellar. És un projecte que fem amb el meu company de duo, l’Alejandro López. Inicialment, volíem fer concert de Bach per a dos teclats amb orquestra de cambra, però era molt complicat logísticament. Finalment, farem una primera part amb piano sol, dues sonates de Chopin, i una segona part amb repertori per a dos pianos: Rachmaninov i Ravel.

· I el teu objectiu és dedicar-te només a fer concerts?

M’agradaria combinar-ho. Tal com està el sector, és difícil viure només de concerts. També m’interessa la docència i la correpetició. Idealment, m’agradaria tenir una plaça fixa i, alhora, fer concerts.  Però el reconeixement depèn molt de la sort.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Empàtic

Un defecte que no pots dominar?
El perfeccionisme

Un escenari?
El Teatre Principal d’Olot

Un referent?
Els meus professors, sobretot, Xavier Pardo

Quin plat t’agrada més?
La sopa

Un compositor?
Chopin

Un viatge pendent?
A Noruega, a veure els fiords

Un escriptor/a?
Agatha Christie

Un director de cinema?
Christopher Nolan

Un racó de Castellar?
Parc de Canyelles

Un desig?
Estudiar un màster a un país d’Europa