Patricia Alonso: "Quan reps un pastís personalitzat saps que no ha estat improvisat"

·  Quan vas arribar a Castellar, ja et dedicaves a la pastisseria? 
No. Jo havia estudiat Pedagogia a la UAB. Amb el temps, vaig començar a redirigir la meva vida professional i em vaig reinventar totalment cap als trenta i pocs anys. La vida em va anar portant cap a un altre camí totalment diferent, sense desitjar-ho. Va ser una mica a demanda de la vida mateixa, que m’anava posant en situacions que em feia prendre decisions que anaven cap a la pastisseria creativa.

· Què et va portar justament a triar la pastisseria creativa? 
Tota la meva vida ha estat molt lligada a l’art. A casa la meva família és molt artística, i la pintura i l’escultura han estat molt presents a la meva vida des de petita. La cuina i la pastisseria també. I era com la meva afició. Va arribar el moment que tenia molt de temps, va començar a arribar molta influència de l’estranger, de pastisseria més creativa i personalitzada, i em va cridar molt l’atenció com unir el vessant artístic amb la pastisseria. Em vaig començar a formar amb molts cursos. 

·  Vas poder exercir de pedagoga? 
Com a pedagoga no havia arribat a exercir. Però, amb la pastisseria, faig moltíssimes formacions i cursos de pastisseria a escala nacional. D’alguna manera, tota la part més didàctica i  pedagògica la segueixo treballant una miqueta d’una altra manera. 

· Els pastissos creatius són excessivament dolços? 
Soc molt defensora d’aquest tipus de pastisseria, però, què passa? Jo, quan vaig començar a formar-me molt a la part més artística, més exterior i més visual, també vaig començar a formar-me a tota la part més pastissera, la de les elaboracions. Ho trobo igual d’important, tant la base com la part decorativa. 

· El 2015, vas ser la primera espanyola de la història a guanyar una medalla d’or i un primer premi a l’Squires Kitchen Exhibition?
Sí, és una competició que es fa dintre d’una fira de pastisseria d’Anglaterra. El pastís s’havia de fer en origen. Allò va ser tota una aventura, perquè era  un pastís real, era una peça que s’havia d’inspirar en la capital d’un país. Vaig escollir Madrid i vaig fer la Cibeles. Patia perquè no es trenqués, que no es fes malbé, que m’ho passessin per les duanes, perquè anàvem en avió. Crec que allà vaig agafar embranzida i seguretat per dedicar-me a la pastisseria creativa.

· A la pastisseria creativa es pot investigar encara més? 
Sempre hi ha molt més per investigar perquè les modes canvien. Ara s’està buscant que la pastisseria sigui el més saludable possible. Tot això et fa reformular-ho tot, reinventar-ho tot, utilitzar nous ingredients, noves tècniques. És un no parar. Sempre has d’estar formant-te, reciclant-te, estar al dia. 

· Menjar-se unes postres creatives, és com gaudir d’una experiència? 
Sí, podria ser. Pensa que és un pastís que quan s’encarrega, la persona que el rep sap que no ha estat una cosa improvisada. Quan és un pastís personalitzat, penso que quan el reps és una cosa ben especial, perquè és una cosa que han fet per a tu, només per a tu, pensada en tu.  

· Quan eres cap del departament de fondant de la pastisseria Escribà es va enregistrar el reality ‘Bogeria a la pastisseria’ a TV3. Llavors se us va veure treballant amb molta meticulositat. Era fingida? 
No, era totalment real. Com que busques aquest realisme o de vegades hiperrealisme o simplement reproduir o inspirar o fer una peça que inspiri alguna cosa en concret, has de treballar amb detall, has de treballar amb precisió.

· Ets més artista que pastissera? 
No. No em vull considerar més artista que pastissera. Defenso molt sentir-me pastissera a més d’artista. He hagut de lluitar molt a obradors perquè es respecti la figura del pastisser creatiu. Faig bons pastissos, tinc tècnica en pastisseria i les meves elaboracions estan a l’altura d’altres pastissos tradicionals, però, a més, són creatius, decorats, personalitzats i tenen un efecte “uau” al seu exterior. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Soc molt proactiva
Un defecte que no pots dominar?
La timidesa. La treballo però no la domino
Postres que no siguin un pastís?
El xuixo de crema
Un pastís pot explicar una història?
Els que jo faig sempre n’expliquen una
Creació de la qual estiguis satisfeta?
La que vaig fer a l’Squires Kitchen
Una olor
Farigola
Una sèrie?
‘Bridgerton’
Un grup?
Extremoduro/Robe Iniesta
Un llibre?
‘Como agua para chocolate’ de L. Esquivel
Un racó de Castellar?
El nucli antic
Un comiat?
Adeu