Estel Caballé Costa: "Als meus relats també hi ha molta emoció i sentiment"

· Com i quan neix el projecte del llibre ‘Cop d’afecte’?
Neix fa tres anys, arran de la meva afició per l’escriptura. Sempre m’havia agradat escriure, però no és fins que vaig arribar a Girona que em vaig apuntar a l’Aula d’Escriptura del Centre Cultural de la Mercè. Allà hi ha diversos itineraris. Jo vaig començar amb el de prosa de no-ficció i literatura del jo, però em va agradar tant que vaig acabar fent també els de poesia i ficció.

· Qui et va motivar a publicar?
Va ser un professor, conversant amb mi, qui em va animar. Em va dir que tenir els escrits guardats en un calaix no servia de res i que s’havien de compartir. Aquella idea em va obrir una porta que fins aleshores no m’havia plantejat. Uns anys més tard, amb l’ajuda de la Rosa Aguiló, que il·lustra alguns dels microrelats, ens vam embarcar en aquesta aventura.

· Ets de Castellar però vas marxar cap a Girona...
Vaig estudiar Direcció Hotelera i, per feina, me’n vaig anar a treballar a Sant Feliu de Guíxols. Després vaig viure uns anys a Girona. D’això fa uns vint anys. Actualment visc a Torroella de Montgrí.

· I l’afició d’escriure comença allà o ja la tenies d’abans?
Ja escrivia des de jove, sobretot dietaris i textos de no-ficció. Per això vaig començar l’itinerari de prosa de no-ficció. Sempre m’ha agradat escriure durant els viatges i, de fet, vaig fer un monogràfic d’escriptura de viatges. Els microrelats van arribar més tard, quan vaig participar en un taller a la Vall Ferrera organitzat per la revista Branca. Allà vaig començar a escriure microrelats i em va agradar molt. Em semblava una forma narrativa que podia controlar bé, per la seva extensió. Més endavant vaig començar a presentar-me a concursos. N’hi havia un a la Biblioteca de Barberà del Vallès dedicat exclusivament al microrelat. Va ser una mena d’entrenament constant. A partir d’aquí vaig anar escrivint fins a reunir prou textos per publicar aquest llibre.

· Aquest llibre de microrelats  també té il·lustracions?
Sí. La Rosa Aguiló, que és de Palafrugell, es va engrescar de seguida quan va llegir els textos. Va escollir lliurement quins microrelats volia il·lustrar i ha estat una col·laboració molt especial. N’hi ha la meitat, d’il·lustrats.

· Ets sents còmoda amb el gènere del microrelat però també amb la poesia, apuntes? 
Sí. Arran dels microrelats també em vaig aficionar a escriure haikus, que són poemes molt breus de tres versos que capturen un instant, sovint relacionat amb la natura. Amb els microrelats intento fer una cosa semblant: captar un moment concret a través d’una anècdota o una emoció dels personatges.

· Les històries que escrius parteixen de l’experiència personal?
Moltes parteixen de la realitat quotidiana. Per exemple, hi ha un relat titulat “Fogots”, relacionat amb la menopausa, que és probablement el més surrealista del llibre. També n’hi ha que recullen anècdotes de l’època en què treballava en hostaleria o reflexions sobre la mirada dels altres. Les lectures també m’inspiren molt. Per tant, hi ha una barreja entre experiències personals i influències literàries.

· Els cursos t’ajuden a millorar?
Sí, i també m’han ajudat a escriure més. No soc gaire prolífica i sovint necessito un estímul extern, com ara un taller o un concurs. Quan m’hi poso, el temps vola. El repte és trobar aquella idea inicial, una emoció o una anècdota, i treballar-la fins a convertir-la en un microrelat. Una de les característiques del gènere és que acostuma a tenir un final sorprenent, un gir, i cal mantenir l’atenció fins a aquest desenllaç inesperat.

· Per què tries el ‘Cop d’afecte’?
El títol juga amb aquesta idea del gir final. Els microrelats busquen provocar un “cop d’efecte”, però jo l’he convertit en “cop d’afecte”, perquè als meus relats també hi ha molta emoció i sentiment. El microrelat és un joc, que consisteix a explicar una història que emocioni utilitzant el mínim nombre de paraules possible. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Assertiva
Un defecte que no pots dominar?
El desordre digital
La teva paraula preferida?
Poesia
Un viatge pendent?
Sicília
Quin plat t’agrada més?
Xuixo de recuit de Torroella de Montgrí
Un escriptor de capçalera
Carlota Gurt
Un llibre?
‘Peixos’
Un músic?
David Carabén
Una pel·lícula?
‘Truman’
Un racó de Castellar?
Carrer de Sant Llorenç
Un desig?
Pau, en general