Aquesta temporada va ser assistent de Martí Cifuentes al Leicester City, equip descendit de la Premier League i d’on van sortir després de Nadal amb l’equip a mitja taula
· Com ha anat la temporada, perquè vau agafar un equip descendit de la Premier i va costar.
Ha estat un any complicat. Vam arribar una mica tard a la pretemporada, quan ja feia dues setmanes que entrenaven. L’inici ja va ser complicat, amb diversos jugadors que volien marxar i només podíem incorporar cedits per un tema de fair play financer. És una situació difícil i la temporada va ser molt irregular, mantenint-nos a mitja taula i van decidir pel canvi.
· Un equip que venia de ser una revolució amb el títol de la Premier del 2016 i ha acabat en la First Division.
A més en un any de Mundial. Teníem diversos jugadors internacionals i és difícil que et convoquin a la selecció jugant a segona divisió. És una circumstància molt complicada i és el que ens vam trobar.
· El futbol a Anglaterra és religió. La Premier és molt complicada, però la Championship no es queda curta.
És una lliga complicadíssima. El ritme és totalment diferent a Espanya o Itàlia. No tens temps per pensar. Quan parles amb jugadors que arriben d’altres lligues ho diuen. És un futbol sense pauses i molt ràpid i tothom destaca que no han vist una cosa igual. És com anar al circ a veure un espectacle. A Anglaterra és religió per molts motius: o et quedes a casa, vas al pub o al futbol. Els partits són a hores molt bones i és tot molt familiar, molt diferent del que estem acostumats aquí. La climatologia també ajuda.
· T’has adaptat bé al clima anglès?
És complicat, però al final t’abrigues i t’acostumes a la pluja, el vent i el fred. A Londres és un pel menys greu, però al centre d’Anglaterra és més complicat.
· Venies del Hammarby de Suècia...
Allà fa molt fred, però si t’abrigues el fred passa, Anglaterra és molt més humida i ho dificulta tot.
· Has passat pel futbol nacional i internacional. Amb quin et quedes?
Tots tenen les seves parts bones. A Espanya és tot més tàctic i a Anglaterra més emocional. A Anglaterra amb el primer gol s’obre la cassola i es busca més, aquí intentes que no et facin cap i mantenir el que has aconseguit. Tot és aprenentatge i acabes gaudint i acumulant experiències i coneixent cultures.
· Sobta la qualitat dels fitxatges a la Championship.
Allà els recursos econòmics són molt diferents, la gestió dels propietaris i el múscul econòmic en general. Com no ho poden gastar tot en jugadors, la majoria d’equips tenen unes instal·lacions genials, amb ciutats esportives de primer ordre.
· Has estat entrenador i entrenador assistent. Com és estar a l’ombra d’un altre tècnic?
Quan vaig acabar l’etapa de formació de base, el Martí va trucar-me per anar al Rubí. Sempre ens hem entès molt bé i ens complementem bé. Ens hem trobat sempre i cadascú té el seu rol en l’equip. El futbol és un món molt diversificat.
· Com gaudeixes més?
Els dos rols tenen les seves coses bones. Amb el Martí estic molt còmode i puc centrar-me en coses que m’agraden més.
· Com per exemple descobrir jugadors. Ets un dels descobridors de Jude Bellingham!
Més que el descobridor, vaig encaixar en el que el Birgminghan volia en aquell moment. Vaig estar un mes amb ell al segon equip i vam ascendir els dos plegats al primer.
· Què fas quan no entrenes?
Doncs mires d’estar molt al dia de tot el que passa al món del futbol, veure molts partits, posar ordre a com entrenar el model de joc, desenvolupar el que ha funcionat i posar-te a punt per estar preparat pel següent repte. Has de tenir un seguiment de jugadors per conèixer el mercat.
· Teniu ofertes pel pròxim curs?
De moment estem esperant. Sempre arriben ofertes i s’ha de valorar tot en conjunt. Les maletes d’un entrenador sempre estan a punt, tant per anar com per tornar.
