Les dotze universitats catalanes i el Govern consensuen suspendre les classes presencials durant 15 dies
El sentit primigeni de la paraula universitat s’està diluint amb la pandèmia. La universitas scholarium sorgida a la Bolònia del segle XII, és a dir, la ‘col·lectivitat dels estudiants’, ha derivat aquestes setmanes en la ‘individualitat dels estudiants’. Els alumnes s’han vist obligats a tornar a les classes virtuals des de casa. Adeu, facultat. Adeu, campus. Adeu, vida universitària.
Arran de les noves mesures proposades la setmana passada per la Generalitat per frenar els contagis de coronavirus, les dotze universitats catalanes i el Govern van consensuar suspendre les classes presencials durant 15 dies. En principi, fins al 30 d’octubre. Els alumnes sí que podran assistir presencialment als centres per fer classes pràctiques, exàmens o activitats de recerca. La diferència amb el confinament de fa uns mesos és que ara les universitats estan millor preparades, amb un model híbrid de docència que es va adaptant en funció de l’evolució de la pandèmia. “Des de principi d’aquest curs la Facultat de Ciències va decidir, per a mi una mesura molt correcta, fer classes una setmana presencial i una setmana virtual. D’aquesta manera aconseguíem que a la facultat sempre hi hagués, més o menys, la meitat dels alumnes i deixessin d’acumular-se al tren i als espais comuns”, explica el castellarenc Àlvar Sánchez, professor de Física; Física i Matemàtiques i Física i Química a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El també investigador considera que la nova mesura està justificada tenint en compte el nombre elevat de contagis i que la majoria del professorat i dels alumnes està preparat per continuar el curs de manera virtual. “En el meu entorn estem molt preparats. Estem acostumats a fer servir les noves tecnologies, per exemple per contactar amb col·laboradors internacionals. I estem molt atents a qualsevol necessitat que hi hagi”.
Que es redueixi la presència física, però, no vol dir que disminueixi la qualitat en la docència: “Els professors estem molt conscienciats a no baixar la qualitat docent. Però per a mi formar les persones va més enllà de donar només unes classes. És important que tots aprenguem i experimentem com vèncer dificultats, aprendre a resoldre circumstàncies complicades, perquè a la vida ens vindran d’altres”.
La castellarenca Gemma Ubasart, professo
ra de Ciència Política i vicedegana acadèmica i de comunicació de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, està d’acord amb Sánchez en què hi ha instruments sobre la taula per poder fer bé aquesta docència virtual, “ara bé –matisa– hi ha elements que són insubstituïbles”. La docent es refereix a la presencialitat, el diàleg permanent que s’estableix entre professorat i estudiants i l’aprenentatge col·lectiu que es duu a terme a les aules. “Assumir moments d’excepcionalitat quan calgui, sí, hi estem preparats, però amb la idea que la qualitat en la docència universitària s’aconsegueix amb la presencialitat i la participació directa”. Ubasart recorda les paraules del professor Josep Maria Vallès quan ella va començar la carrera: “El que aprengueu a les aules és important, però tot allò que aprendreu fora de les aules a les universitats ho és encara més: interacció, el món de la cultura, el debat social i polític”, recorda.
Marc Parayre forma part de l’altra part implicada, l’alumnat. Si bé per a ell les classes virtuals no estan suposant un problema logístic i entén la situació, opina que s’estan perdent moltes altres coses de la universitat, també importants per créixer com a persona: “Cada cop hi ha menys ambient universitari i el contacte amb els companys és molt diferent. Els treballs que abans feies conjuntament eren una manera de conèixer la gent, de crear debat”. Ell ja està acabant el grau de Periodisme a la UAB i, per tant, aquesta situació acadèmica no la viurà gaire temps més, però pensa en els nous estudiants, com el seu germà, que aquest any ha començat Història. “Ha fet dues setmanes presencials, però en 15 dies no et dona temps a fer amics. Ho parlava amb ell perquè jo vaig viure molt intensament el primer any. Anava a la plaça Cívica, estava tot el dia a la facultat, participava en activitats i això el meu germà no ho viurà”.
La mesura pactada amb Salut sí que permet als alumnes accedir als centres universitaris per fer pràctiques. És el cas de la castellarenca Núria Corbi, que estudia 4t al CETT (centre universitari de referència de Turisme, Hoteleria i Gastronomia) adscrit a la Universitat de Barcelona. “La meva carrera és molt pràctica, per tant la part teòrica la fan online, però haig d’anar dos dies a la setmana presencialment per fer la part pràctica, tant les classes de laboratori com les de cuina. Abans hi anava cinc dies i des d’aquesta setmana n’hi vaig dos. Ens hem dividit en diferents grups”. Ella creu que la mesura és oportuna per reduir contagis: “Jo em relacionava, potser, amb 60 persones i ara només tindré contacte amb 15”. Està contenta amb les classes telemàtiques i amb la nova organització: “L’any passat sí que vaig notar que vaig perdre molt, però ara trobo que està tot molt ben muntat i de pràctiques, no n’estic perdent cap”, detalla la castellarenca. L'estudiant però, sí que ha hagut de modificar el seu modus vivendi respecte del curs anterior: “Jo compartia pis a Barcelona, però en el confinament el vaig deixar. I ara, estic anant i tornant cada dia des de Castellar. El fet que sigui on line m'ajuda a estalviar diners”. Però no tots els alumnes han pogut fer com la Núria. “Tinc dos amics de Berga que no sabien si llogar pis o no, però finalment els hi surt més a compte llogar pis que agafar cotxe. Així es passen dues setmanes al mes aquí i dues a Berga”, explica Parayre.
Els alumnes també són crítics amb les taxes universitàries. “Se suposa que una gran part del que paguem és per les classes presencials. No ens estan fent un preu especial per fer la meitat del curs des de casa. Han tingut tot l'estiu per preparar-se, però crec que en tema taxes no han sabut adaptar-se”, diu el futur periodista.
