Quan tot era possible i tot estava per fer

De l’entusiasme al pragmatisme. Aquesta seria l’evolució que han experimentat els 40 anys de democràcia municipal que es va commemorar dimecres passat en un acte que  va comptar amb la presència de més de mig centenar de regidores i regidores -i un centenar llarg d’assistents-  que han anat passant pels diferents mandats. I és que, com va dir un dels primers regidors de la democràcia, el pas del temps fa que es recordin més les coses bones que les dolentes. L’acte es va dividir en dos blocs: un primer amb testimonis dels dos primers mandats i un col·loqui posterior entre els quatre alcaldes vius (Ignasi Giménez, Montse Gatell, Lluís Corominas i Albert Antonell). 

La nostàlgia va planar en la primera part. Les eleccions municipals del 3 d’abril de 1979 van generar un consistori  “ple d’il·lusió i de companyerisme”, tal i com va explicar Anastasi Miralles, qui es va emocionar recordant en aquell primer mandat l’aprovació de l’ordenança per a la supressió de barreres arquitectòniques. També va haver d’interrompre el seu parlament a causa de l’emoció Salvador Juanpere quan recordava la creació de la policia local en col·laboració amb el que ha estat el seu cap durant anys Joan Alonso -mort fa unes setmanes-. Eren temps durs però plens d’il·lusió perquè “estava tot per fer”, va admetre Manel Fitó. També es va recollir algun testimoni divertit com quan Dolors Cos va recordar que es van marcar l’objectiu de “catalanitzar la Festa Major i ens vam trobar que ja s’havia contractat la Sara Montiel”.

^{D’esquerra a dreta, Antonell, Giménez, Gatell i Corominas durant el col·loqui. || q.p.​}
 

Col·loqui entre alcaldes
El col·loqui entre alcaldes es va centrar en buscar els punts en comú de la vida política local en aquestes quatre dècades. Albert Antonell va recordar els moments difícils que es van viure arran de la mort sobtada de Miquel Pont en el segon mandat -Pont va ser el primer alcalde de la democràcia- i va tenir grans lloances pel seu predecessor Josep Arderius, qui va succeir Pont. Els seus, eren temps de crear equipaments i serveis (l’ambulatori, l’Ateneu, Torre Balada, Palau Tolrà) i, segons va dir Antonell, “hi havia més fraternitat”. A partir dels anys 90 -ja amb Corominas a l’alcaldia- una de les situacions més complexes que es van viure va ser el traumàtic tancament de la fàbrica Tolrà, amb uns 1.500 llocs de treball directes i indirectes que es van perdre. “Al capdavall ets l’alcalde i la gent et demana solucions”, va dir Corominas recordant la duresa del moment viscut. 
Al debat, la presentadora Marina Antúnez va posar en valor que Montse Gatell ha estat l’única alcaldessa que ha tingut la democràcia. I com va recordar Gatell, en aquests 40 anys de consistori, “només un 25% han estat dones regidores”. “Allà on s’administra el poder les dones no estem en igualtat de condicions amb els homes”, va denunciar qui va se alcaldessa durant la dècada passada. Ignasi Giménez, alcalde actual, va recordar els durs anys de la crisi econòmica viscuts a partir del 2008. Per Giménez, “la crisi va situar les persones al centre de les prioritats pressupostàries de la vida municipal”.  

Tarannà castellarenc
El moment més dinàmic del col·loqui es va produir quan tots quatre van intentar analitzar el tarannà castellarenc, una manera de fer i ser que s’ha mantingut força estable en aquests 40 anys, segons van coincidir-hi. “Tenim una ciutadania molt activa i un municipi que s’ha volgut allunyar del poble dormitori”, va resumir Gatell. En aquest sentit, Giménez va subratllar que la composició de la vila “és  homogènia i no hi ha barris amb problemes d’exclusió i equilibri en la qualitat de serveis, començant per les escoles”. Antonell va trobar una certa explicació: “Castellar és un poble que recapta els seus impostos per sobre de la mitjana. Això diu que la gent es troba bé”. Corominas va reblar l’explicació d’Antonell afegint que “la gent està contenta de ser de Castellar”. En aquest punt, tots van lloar el teixit associatiu de la vila, que, segons paraules de l’alcalde vigent, “són màquines d’integració”.    

^{Foto de família dels 57 regidors i regidores que van assistir a la commemoració dels 40 anys d'Ajuntaments democràtics. Q.P.}