El cementiri, un recinte que data de 1914

Amb el temps el cementiri que hi havia al costat de l’església de Sant Esteve es va quedar petit i començava a estar molt a prop de les cases del voltant. La Junta Provincial va tancar-lo el 1895 i l’Ajuntament va adquirir un terreny de 6.000 m2 a la zona coneguda com el Serrat del Vent.  El  plànol que es pot veure a la imatge –curiosament amb forma de taüt– data del 1911 i el firma l’arquitecte municipal Antonio Falguera i Sivilla.  Les obres es van fer amb un préstec de l’Ajuntament a pagar en sis anys i es van emetre 42 obligacions al portador de 500 pessetes. Fins aleshores, la gestió del cementiri anava a càrrec d’una Junta, de la qual formava part l’alcalde. El nou ja va passar a ser gestionat directament pel consistori. El trasllat de cementiri va començar el 1914 i es va allargar 11 anys més.  Des d’aleshores l’Ajuntament ha anat ampliant aquest mateix recinte segons les necessitats. 

Al nou cementiri es van introduir les formes franceses d’avingudes i jardins postromàntics. Cal destacar els nínxols modernistes de les sèries A i B, classe 2a que trobem a l’entrar al cementiri pel cantó dret, que van ser construïts amb pedra de Castellar; i també cal destacar els panteons de la família Comas i Massaveu i els nínxols de la família Rabassa. El cementiri és una mostra notable de l’arquitectura funerària d’estil modernista i de les arts aplicades.

Les famílies eren notificades del trasllat de les restes dels seus familiars i alhora se’ls proposava la compra d’un terreny per construir un nínxol, o un nínxol o panteó ja construïts. En un edicte del 1912 de l’Ajuntament de Sant Esteve de Castellar –aleshores el nom de la població– es donaven les tarifes per drets per enterraments, dipòsit i trasllat de cadàvers, concessió de nínxols i cessió de terreny als cementiris municipals, que aleshores coexistien. Per exemple, els enterraments en fosa comuna costaven 14 pessetes per als pàrvuls i 16 per als adults. El preu era de 30 per als enterraments de segona classe amb 2 cavalleries.

Amb la Segona República es va retirar la creu de l’entrada del cementiri, que va ser restituïda per l’alcalde Josep M. Agustí el 1935.