La capacitat immensa de fer i sentir

Aquesta setmana s’ha celebrat el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Encara hi ha molts reptes sobre la taula envers aquest col·lectiu: laborals, assistencials, d’inclusió social... Però el primer desafiament és individual. De cadascú de nosaltres. El repte de no caure en el parany de la llàstima, de la compassió. La societat ha de mirar i tractar les persones amb discapacitat, ja sigui intel·lectual o psíquica, com el que són, persones. 

Una jornada qualsevol al TEB Vallès comença poc després de les 8 del matí. Els usuaris i els professionals tenen al davant un dia ple de feina i activitats. Cadascuna de les tres branques que formen aquesta cooperativa ­–e­l Servei Ocupacional d’Inserció (SOI), el Servei de Teràpia Ocupacional (STO) i el Centre Especial de Treball– tenen diferents tasques a realitzar. Un engranatge de 200 persones que es posa en marxa i que ja no s’aturarà fins les 5 de la tarda. 

Avui, el grup del SOI ha començat el matí amb l’activitat Creart, però altres dies engeguen amb Racons, amb Ràdio o amb l’activitat ‘Tu tries’, que ofereix diferents opcions: Experimenta, Art, Curtmetratge, Zumba o Tu Balles. “Es tracta que cadascú pugui escollir la dinàmica que més li satisfaci, que comparteixi un temps amb altres monitors i altres companys diferents als habituals”, explica Sergi Truyols, monitor ocupacional del TEB Vallès. El psicopedagog Marc Muñoz afegeix que aquesta és una activitat del PCP (Programa Centrat en la Persona): “El repte que tenim és fer un programa adaptat a cadascú, que el focus siguin ells. És un desafiament complicat perquè es necessiten molt recursos. L’ideal seria que cadascun dels 45 usuaris del servei ocupacional pogués triar l’activitat que volgués, però com que és impossible, de moment poden escollir entre cinc activitats”. La Judith López és usuària del SOI. “El Tu Tries és mesclar-nos amb altres companys per conèixer-nos millor. Jo soc al de Curtmetratges. Estem preparant una pel·lícula d’amor des de l’inici”. La Judith confessa que el millor del TEB és parlar amb els companys, fer amics, treballar i fer teatre, que li agrada molt. Respecte què és el que demana a la societat, ella ho té clar: “Que no es riguin de les persones que tenen una discapacitat. El que han de fer les persones que pensen que nosaltres no podem fer coses és conèixer-nos millor. I als que tenen una discapacitat els dic que no tinguin vergonya”.

  
Antonio Méndez, usuari de l’STO, també té un missatge. A ell, que va en cadira de rodes, li fa molta ràbia quan algú aparca a la plaça reservada que tenen per al vehicle adaptat: “La gent ha de posar-se en el nostre lloc. Han de ser més sensibles i no han de treure les places reservades per a persones amb mobilitat reduïda”. Ho explica mentre juga amb David Franco a dòmino. “Juguem a dòmino, cartes, també fem càlcul i anem a la protectora d’animals. Quan hi ha feina, fem bufandes. Prefereixo venir aquí que estar-me a casa, allà m’avorreixo”. 

^{Usuaris del SOI de la cooperativa TEB Vallès, a Castellar, fent l’activitat de piscina a Sige / Q. Pascual}

El que pretén la cooperativa TEB és oferir un projecte de vida per a les persones que en formen part. “Som un centre que dona feina a persones amb discapacitat física, sensorial i intel·lectual, sobretot d’especial dificultat, és a dir, que tenen molt difícil la inserció a l’empresa ordinària”, explica Joan Torres, director de TEB Vallès. El que es pretén és acompanyar i donar suport a la persona durant totes els cicles de la seva vida, per això els serveis són tan diversos. Des de feina, passant per residències-llar, opcions de lleure com els equips d’hoquei, atletisme i futbol o la fundació tutelar per quan els pares i mares o cuidadors de les persones amb discapacitat es fan grans: “Això vol dir que des que entren al TEB fins que en surten i van a la residència estan sota el paraigua d’aquesta entitat. Va molt més enllà del treball i de la part assistencial, és una família”, diu Torres.

La lluita per la sensibilització i la inclusió, però, no s’atura. Tot i que en els darrers vint anys s’ha avançat molt desenvolupant totes les àrees que necessita una persona al llarg de la seva vida, com explica Pilar Altarriba, directora de l’Àrea Social del centre TEB Vallès, el cert és que en els últims temps, “a causa de la crisi global i a la mesa autonòmica sí que hi ha una crisi molt important que estan patint els usuaris, les famílies i els nostres serveis.  Preveiem que, si no li posem mesura, també pot afectar el futur d’aquestes persones, cosa que ens preocupa encara més”.

La planta del TEB a Castellar és una gran productora de jocs de taula, en fabriquen uns 800.000 l’any. “Amb el client principal que tenim estem treballant per poder ampliar l’activitat i per això hem parlat amb l’Ajuntament respecte el terreny que tenim al costat, per fer una nova nau i expandir la nostra activitat i poder crear més ocupació en el nostre centre”, sosté el director.  El cap de producció de la planta, Josep Lluís Valera, recorda que el repte és incloure totes les persones a les empreses ordinàries. “Nosaltres seríem l’empresa transitòria, on aprenen a treballar, però la missió és integrar-les”. Les cintes de muntatge no s’aturen. Capses de Boom, Pasapalabra i Cortex van passant per diferents mans. “Cadascú fa una tasca depenent de la seva afectació, el monitor és qui determina la feina que ha de fer cadascú. La persona no s’adapta a la feina sinó la feina a la persona”, detalla Valera.