Després d’una gran temporada, l’equip va aconseguir pujar a Primera Catalana
L’esport castellarenc ha donat molts moments de glòria durant els últims anys, on l’èpica va permetre desfermar l’eufòria. Per començar aquesta sèrie de records, comencem amb l’ascens a Primera Catalana de la UE Castellar en la temporada 2016-17, un any per recordar en l’esport de la vila i que romandrà durant temps en la memòria col·lectiva.
Un gol d’Óscar Árias en l’últim minut del partit contra el CF Caldes de la 33a jornada de lliga va assegurar la promoció d’ascens per la UE Castellar, després d’una gran temporada on l’equip dirigit per Juan Antonio Roldán va classificar-se en segona posició al grup IV de Segona Catalana.
Pel davant el totpoderós FC Cardedeu de Jordi López, que tot i aconseguir el títol de lliga no va ser capaç de superar als blanc-i-vermells, empatant a dos en l’anada i caient en la tornada al llavors Pepín Valls per 3-2 en un partit de dimensions èpiques.
Finalitzant la temporada regular amb 18 victòries, 11 empats i cinc derrotes, amb 50 gols a favor i 35 en contra, l’equip comandat pel trio sabadellenc format per Jairo Díaz, Dani Quesada i Carlos Silva, va ser capaç d’encadenar vuit jornades consecutives sense perdre (de la 6 a la 13), però que amb molts empats els deixava en la part mitja-baixa de la taula. Era però a partir de la jornada 15 i fins a la 29, quan l’equip es mantenia de nou invicte, pujant a la segona plaça, on es va consolidar fins a final de temporada.
El gol d’Árias enfront del Caldes -que va condemnar els calderins al descens- va assegurar la promoció enfront del Bosc de Tosca, segon classificat del grup 1 i un dels pitjors equips que podia tocar, ja que els osonencs es nodrien amb alguns dels descarts de l’Olot de 2a B.
El partit d’anada va omplir el petit camp osonenc de castellarencs, omplint diversos autobusos per donar suport a l’equip.
Els de Roldán, tot i tenir ocasions, no van ser capaços de trencar l’empat a zero, salvant l’embat dels osonencs i deixant l’eliminatòria oberta per la tornada del 10 de juny.
El mateix dia que Dani Pedrosa va marcar la pole al Circuit de Catalunya, els de Roldán s’enfrontaven al partit més important de la història recent del club, on la vila de Castellar va mostrar el suport a l’equip amb gairebé 2.000 espectadors al Pepín Valls.
Un ambient de gal·la, un equip de luxe i 90 minuts pel davant per decidir quin dels dos equips s’emportaria la plaça de Primera Catalana.
En un partit ple d’emoció, el bloc defensiu visitant va evitar els gols dels locals, que s’abocaven a l’atac sense sort a la segona, per acabar el temps reglamentari amb rampes i lesions musculars, tot i que cap jugador volia abandonar el terreny de joc.
La pròrroga es mostrava incerta, després d’un partit obert i sense un dominador clar.
Al minut dos, una assistència llarga de Quesada cap a Jairo va significar el primer gol, fent embogir la grada. El primer ‘Jairo-gol’ de la tarda. Però res estava decidit encara.
El Bosc de Tosca, un equip compacte, va buscar l’empat a la contra, arribant en diverses ocasions amb molt perill i fent tremolar de por els fonaments del Pepín Valls. Però el Castellar, apel·lant a l’èpica va resistir fins al minut 30, quan Jairo Díaz va tornar a fer màgia amb un gol gairebé des del mig camp, rememorant el de Nayim a la final de la Recopa d’Europa del 95:
Final del partit i invasió de camp, la UE Castellar ja era equip de Primera Catalana!
L’eufòria es va desfermar al Pepín Valls després d’una temporada on no tot van ser flors i violes i l’equip va haver de lluitar contra rivals de major entitat, superant-los la majoria de vegades i deixant moments indescriptibles.
Aquesta va ser la portada de L’Actual:
Per endavant quedava una temporada on s’havia de gaudir del futbol però que va acabar amb la tornada de nou a Segona Catalana. Però això, ja és una altra història.
