Josep Maria Torras practicant l'escalada || Òscar Masó Garcia
Josep Maria Torras practicant l'escalada || Òscar Masó Garcia Cedida
13/05/2020 Esports
Josep Maria Torras: el muntanyenc de les 10 vides

Escalador, espeleòleg, esquiador o corredor van ser algunes pràctiques del polifacètic castellarenc

Albert San Andrés

Diuen els que el van conèixer de prop, que el Josep Maria Torras (1926-2020) tenia un gran sentit de l’humor. Fins al punt de ser capaç de penjar una senyera a Montserrat abans d’una visita de Franco o posar-li el nom de CNT a un pic a finals dels anys 40, quan et jugaves més que les garrofes per fer coses així. Un castellarenc capaç de viure 10 vides en una sola en 94 anys, un personatge digne de pel·lícula de Hollywood.

 

Torras es va iniciar a la muntanya després de la Guerra Civil, quan amb 13 o 14 anys va començar a voltar pels voltants de Castellar buscant aliment que portar-se a la panxa. La verdolaga es va convertir en una exquisida vianda en aquells anys de penúria com va explicar a finals d’octubre en una entrevista de la companya Marina Antúnez al programa ‘Passeu, Passeu’. Des de llavors, l’escalada va convertir-se en la seva activitat principal, formant part de la segona gran fornada d’espeleòlegs i escaladors del país.

Ràdio Castellar també l'ha recordat aquests dies, tornant a emetre l'entrevista amb Gener Martí al programa Estils.

 

Els anys 40 van ser molt prolífics per a Torras, que juntament amb el seu inseparable Joan Nubiola (1913-2014) amb qui durant 57 anys va obrir infinitats de vies i cordades, sobretot a Montserrat, on durant molt temps van estar pujant durant els caps de setmana. D’aquella època són dues de les anècdotes explicades pels seus amics Jaume Torrents i Martí Llobet: era l’any 49 quan Nubiola i Torras van arrencar de la festa del barri de Gràcia, a Barcelona, unes quantes banderes d’Espanya i les van teixir per a formar una senyera i penjar-la al pic de la Mòmia de Montserrat, una difícil via que van coronar per tercera vegada absoluta, dies abans d’una visita del dictador Francisco Franco. Gent del Frente de Juventudes els van denunciar al govern militar i un coronel li va demanar explicacions a Torras, alferes de milícies per aquell temps. Fent gala de la vivacitat que sempre el va caracteritzar, el castellarenc va dir que l’havien posat en commemoració de la dificultat de la pujada per la via Haus-Estrems. La bandera catalana no estava prohibida i tot va quedar en no res i en l’expulsió del Centre Excursionista de Catalunya i de la Federació Espanyola de Muntanya.

 

L'escalada va ser una de les facetes més enriquidores de Torras.

L'escalada va ser una de les facetes més enriquidores de Torras. || Foto Albert Masó Garcia 

 

Dos anys després, quan Torras ja havia ingressat al Club Muntanyenc Barcelonès, Pellicer, el delegat de la Federació Espanyola de Muntanya els va oferir tornar, passant auto-anomenar-se “Els fills predilectes del Senyor Pellicer”, una broma que van continuar durant un temps i que fins i tot va donar el nom a un cim, el que va motivar l’emprenyament del delegat. Torras, una vegada més, va fer gala del seu sentit de l’humor explicant que el nom provenia del sastre de mateix cognom que els confeccionava les americanes d’escalar que es feien servir aleshores, tornant a sortir-se’n d’un possible problema.

 

El 1951, Nubiola i Torras van fer cim al pic del Sabre juntament amb Ignasi Capeta, anomenant-lo CNT per les inicials dels tres excursionistes i provocant el primer cisma amb les autoritats. No eren membres del sindicat, però la ironia del trio va tornar a desafiar l’estat franquista amb una nova treta.

 

D’entre les vessants del castellarenc, trobem també la periodística, havent participat en la Revista Marathon, el butlletí del Club Muntanyenc Barcelonès o la del Centre Excursionista de Castellar, on va ser el millor referent possible del club. Des del seu lloc com a corrector de l’Enciclopèdia Catalana va deixar uns textos immillorables per a l’eternitat i ressenyes encara consultables.

 

L’espeleologia i l’escalada van ser les grans passions d’aquest home, que va ser un referent sobretot a Montserrat, El Garraf i Sant Llorenç de Munt, obrint nombroses vies anomenades Torres-Nubiola, com la xemeneia de Sant Jeroni. La via Torras-Balart de l’avenc de la Ferla (1955) i els Pouetons de les Agulles (1956) al Garraf, o la ja clàssica agulla de la Figuereta de Montserrat formen part d’alguns dels cims aconseguits. Montserrat ens ho donava tot. Però ha estat la muntanya en general la que ens ha omplert. Les sortides al Pirineu, als Alps ens han donat una visió molt més àmplia del món de la muntanya. Montserrat, especialment, ens ha donat i encara ens dóna moments inoblidables” va explicar en una entrevista de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.

 

Tothom que el coneixia destaca el seu minimalisme a l’hora d’anar a la muntanya: bambes i una petita motxilla per encabir el més essencial. “El que no hi cap és perquè no ho necessites” deia sempre a qui li preguntava, sent molt normal veure’l escalar o fer muntanyisme d’una manera molt casual.

 

Aquest minimalisme era el seu estil de vida, el que li va permetre fer més de 400 cims en els 212 pics dels Pirineus de més de 3.000 metres, mantenint encara algun rècord. L’Aneto, el tercer pic més alt d’Espanya (3.404 m) el va fer un total de 42 vegades i encara manté el rècord de la Castellassa, amb 157 pujades. Va fer tots els 3000 de Sierra Nevada en travessa durant set dies i sense baixar a la vall, va pujar als 50 sostres provincials de l'Estat Espanyol, va completar els 41 sostres comarcals de Catalunya, nou vegades el camí de sant Jaume des de diferents llocs i va fer les ascensions més clàssiques dels Alps, l’Atles i Austràlia.

 

Amb aquests números no és estrany que les amistats més properes encara diguin allò que “cal viure 10 vides per a fer el que ha fet” com afirma Llobet, un dels majors experts en la biografia d’aquest muntanyenc multitask -com diríem avui dia- i company d’excursions, durant més de 20 anys pujant el pessebre a la Castellassa.

 

Joan Nubiola, Martí Llobet i Torras en una pujada a la Castellassa.

Joan Nubiola, Martí Llobet i Torras en una pujada a la Castellassa. || Foto: Miquel Trujillo

Però a banda de les facetes més culturals, Torra també va ser un destacat esportista, començant a córrer amb 58 anys. El seu amor per la muntanya era tal que va aconseguir completar un total de 47 curses de més de 100 km i 27 maratons, sent en múltiples ocasions el participant més gran en aquestes competicions.

 

Després de 78 anys fent excursions, des de feia dos anys i mig, ja passant dels 90, va tornar a agafar l’hàbit de pujar cada diumenge al Puig de la Creu, la seva muntanya -mai millor dit, ja que era propietari de gran part del terreny- on juntament amb la Maria Consol Casajoana feien un llarg passeig de cinc hores. Sense gairebé vista, medicat per aguantar i amb les habilitats d’un nonagenari, cada diumenge es convertia en tota una aventura per la Maria i els voluntaris que els ajudaven a fer cim. Només el confinament va acabar amb les excursions. “Tothom es volia retratar amb ell quan el veien pel camí” explica Casajoana, que va treballar 40 anys a la casa de Torras i de l’Anna Maria Pallejà, la dóna amb qui ha compartit l’existència d’ençà que es van conèixer l’any 1949.

 

El 28 de novembre del 2019 va rebre l'Ensenya d'Or atorgada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya en la festa anual celebrada a l’Espai Endesa, on es van reconèixer els seus èxits i descobriments. També va rebre l’escut d’or del Reial Automòbil Club de Catalunya, del que va dir-li a Bonaventura que “si fos més gran, la vendria”. “Mai li va donar cap valor als premis” confessa la que ell anomenava “la meva xerpa”, fins al moment que va veure al kenià Eliud Kipchoge aconseguint baixar de les dues hores a Viena, moment en el qual va passar a ser “la meva llebre”, per les referències de la cursa.

 

Torras, un avançat del seu temps, va aconseguir viure 10 vides en una. Només una infecció de ronyons estant ingressat pel coronavirus a l’Hospital General de Catalunya de Sant Cugat va aconseguir apagar una trajectòria de pel·lícula de Hollywood el passat sis de maig.

Comparteix
M'agrada
Comentaris