Francesc Gallardo: “Tenim l’economia molt compensada”

Amb 330 esportistes en les dues seccions del club, el FS Castellar és la segona entitat esportiva de Castellar. Una entitat presidida des de fa cinc anys per Francesc Gallardo, que va tenir la difícil missió de rellevar en el càrrec al mític Josep Tous. Una feina però, que està quallant a la perfecció, consolidant encara més al club taronja i fent créixer la secció de vòlei sota el seu mandat, fins al punt de ser l’esport de major creixement en els últims anys.

· Com estàs passant el confinament?
Treballant més hores de les que voldria, perquè el teletreball s’està convertint en la presència total del treball a casa. A banda d’això, tothom bé!

· En el teu cas, que també ets professor, com és donar classes on-line a la universitat?
És totalment diferent. Dono classes per tenir contacte amb les persones. Els meus alumnes són d’últim any de carrera i és una experiència molt bona per a tothom. Això es perd amb la videoconferència, a més molts estudiants no encenen la càmera i parlar amb pantalles negres costa una mica.

· En quin punt es troba ara mateix el club amb aquesta aturada?
És un moment complicat, ja que s’han donat per acabades les lligues i encara queden coses pendents com l’ascens del juvenil A. Al vòlei es vol acabar com sigui, però a les dates que estem serà difícil. Hem deixat d’entrenar i de relacionar-nos i en els equips hi ha de tot, des d’entrenadors que es relacionen molt amb els jugadors a altres que ho fan menys. Tot via telemàtica que no és el mateix.

· Amb la temporada de futsal acabada i el primer equip salvat. Quin balanç es pot fer?
L’equip ha acabat amb una dinàmica molt negativa. Han perdut la motivació i s’ha anat notant amb els resultats. Era una temporada complicada però hi havia equip per a estar a mitja taula cap amunt. El David Civit no seguirà i tot i que creiem que és un gran entrenador, encara li falta rodatge en la gestió d’equip. Hem pres la decisió d’acord amb ell. Necessitem un gestor de persones per a millorar la motivació.

· En el vòlei, tot i la incertesa que encara existeix, tres dels sèniors han lluitat per l’ascens!
Encara estem pendents. Crec que és un gran error no haver pres encara una decisió. Per la nostra part, estem a l’espera de si s’ha de reprendre o no. Preferiria encarar la pròxima temporada per veure qui continua i qui no i poder confeccionar les plantilles i en quina categoria estarem. Ho farem amb una nova coordinació esportiva i tot pinta molt bé. No ens hem de molestar si no ascendim, ha estat una nova experiència i el vòlei està imparable que de mica en mica va aconseguint nous èxits, gràcies a tothom del club.

· El 3 d’abril vau fer l’anunci de la cancel·lació de quotes pel que resta de temporada. Pot afectar a l’economia del club?
Estem en un punt d’equilibri correcte. A no ser que de cara a la pròxima temporada tot fes un canvi molt sobtat no passarà res greu. Tenim una economia molt compensada i en reduir la part dels arbitratges i els tècnics no patirem, tot i que esperem que la federació ho compensi, ja que les inscripcions per a tota la temporada estaven fetes i esperem que es tingui en compte per la pròxima. La part econòmica no és la màxima preocupació.

· Sou el club que més ha crescut. Quines previsions hi ha per la pròxima temporada?
Hi haurà un fre. Però si els calendaris van més o menys igual, en general la gent voldrà continuar. Lògicament haurà alguna baixa més, però tenim l’esperança que si tot rutlla no sigui greu. El problema que tenim és amb el juvenil, que després d’acabar primer la lliga, estem rebent ofertes per molts dels jugadors.

· Sempre has explicat que ser president no està pagat. Com és ser president d’un club com el FS Castellar?
Vaig acceptar el repte gràcies al grup de joves que hi ha a la junta i a la base que va deixar el Josep Tous, que és el ciment i la base d’aquest club. Intento no ficar-me en el que no sé. La feina esportiva la fan els qui més saben i jo aporto el que puc aportar en el món financer. Tothom s’ha de dedicar al que sap i si hi ha cap problema en el qual puc ajudar, ho faig. És la meva visió, no sé si és la correcta, però no ho sé fer d’una altra manera. No he d’ensenyar res a qui sap més que jo.