Tanquem un cicle municipal de 4 anys especialment intens pel que fa a esdeveniments polítics. En aquest període els grans reptes de futur traçats en l’àmbit nacional han arribat a Castellar. Com era d’esperar. Al cap i a la fi aquest municipi forma part d’aquest país nostre i en vol compartir les seves inquietuds en forma d’esperances de millora en la qualitat de vida. Les grans manifestacions, tranquil·les, majoritàries i pacífiques ens van portar a un 1-O que volia ser festiu i aclaridor. Després hem sabut que aquestes pretensions que creiem revestides d’una sòlida robustesa democràtica no eren compartides per un estat concebut únicament amb un caràcter uniformista que situa la unitat d’Espanya per damunt de qualsevol dret o voluntat. Ara sabem també que les nostres intencions eren massa càndides. Però també sabem que l’Estat les ha convertit definitivament en justes i necessàries. Es evident que la ciutadania ha viscut aquests esdeveniments amb estupefacció i preocupació. Sigui quina sigui la seva sensibilitat política. Però el nostre grup municipal ha viscut la situació amb una especial intensitat. Sentíem els nostres drets condicionats i la nostra representativitat qüestionada cada cop que veiem que eren imputats companys que coneixíem i que l’única culpa era haver col·laborat amb l’1-O. Aquesta situació, però, lluny de dissuadir-nos ens va empènyer a teixir amistats sòlides i lleialtats permanents en el grup municipal d’Erc de Castellar. Confesso estrets lligams d’amistat amb el Rafa i la Núria i, especialment, amb el Ferran. Tots hem compartit angoixes, alegries, pors, esperances i feina sense necessitat de reivindicar-nos un per damunt de l’altre. Malgrat la situació nacional no hem deixat de fer propostes en clau de municipi. Desenes i desenes de proposte s que pretenien i pretenen millorar també la qualitat de vida de tots els castellarencs. Votin o no independència.
I, malgrat ser només 4 regidors, hem intentat assistir a totes les comissions possibles. A tots els actes institucionals o d’entitats.
A totes les llars on ens convocaven. Hem volgut parlar amb entitats i particulars. I, com qualsevol estudiant, aplicat o no, arriba el dia de l’examen on algú analitzarà i jutjarà el teu treball presentat. I aquest dia és, per un polític, les eleccions. Els ciutadans en exercici del seu dret, de les seves impressions, de les seves preferències, de la seva ideologia i de les seves simpaties emeten un veredicte inapel·lable i no recurrent. Ni tan sols discutible. Ens diuen allò que volen per Castellar i ens ho fan saber.
Erc ha rebut el dictamen de la ciutadania: ens ha donat un regidor més i mil vots més que el 2015. És, efectivament, un reconeixement que valorem i agraïm.
Us enganyaria si no us digues que esperàvem més. Que volíem més. Sempre he estat sincer amb vosaltres des d’aquesta columna. Però la diferència entre el que ens heu donat i el que esperàvem no s’ha de buscar en el vot dels ciutadans sinó en com hem fet arribar la nostra feina a la ciutadania i, la que ha arribat, com l’han valorat.
De la mateixa manera que persistirem indefalliblement en la llibertat d’aquest país sabem que conquerirem els cors de tots els castellarencs fent encara millor les coses i explicant-nos encara millor. Aquí i arreu és la perseverança d’Erc que es va instal·lant en l’ànim dels ciutadans. No ens podem permetre no triomfar definitivament i totalment perquè seria tan com renunciar a instal·lar permanentment la llibertat i la justícia.
Gràcies conciutadans per confiar en nosaltres i per fer-nos entendre que encara podem millorar més i millor.
