En primer lloc donar tot el meu suport a les TEEI (tècniques especialistes d’educació infantil) que estan en lluita per unes condicions laborals dignes i justes.
En segon lloc , aquest article reflecteix una percepció personal i no pretenc ser la veu de cap col·lectiu en concret, ans al contrari, es tracta de donar suport a un col·lectiu que estima, cuida i educa els infants més petits de les escoles. Sí, persones graduades i llicenciades responsables d’alta direcció i submisos al poder de torn, per molts que us molesti que ho facin, eduquen! Igual que ho fan les educadores del sector del lleure, social, conserges... i no només les mestres, la comunitat educativa va molt més enllà.
La feina que fan és encomiable, dura i moltes vegades desagraïda i fins i tot imperceptible per a les institucions educatives. Però moltes d’elles fan que la integració a P3, amb la seva col·laboració i tasques assignades dins de les aules d’aquest nens i nenes tan petits, que moltes vegades arriben a l’escola sense uns hàbits adquirits i amb un nivell de maduresa incipient, puguin descobrir l’escola i comencin a caminar cap al seu procés autònom de creixement personal.
Per a la informació dels lectors, la vaga de les TEEI va ser el divendres 26 de febrer, data que va coincidir amb la celebració del primer judici que haurà de decidir sobre la situació de frau de llei en què es troben les TEEI. Data també en què el Departament d’Ensenyament de la Generalitat va treure la llista d’admesos i exclosos del procés amb tota la xuleria, mala baba i provocació, s’ha de ser mala persona!
Les TEEI estan en contra del procés d’oposicions que pretén convocar el Departament d’Ensenyament i que podria representar que moltes d’elles perdessin la feina amb més de 50 anys i més de 10 anys al servei de l’educació. La llei actual(EBEP) diu que no poden estar més de 4 anys d’interinatge, però l’administració de la Generalitat, quan no els interessa, la interpreten com volen. Una dada més, hauran de passar aquest concurs d’oposició i procés per ser personal laboral! mai funcionàries de carrera. Llavors em pregunto, amb tota l’experiència demostrada al llargs dels anys no n’ hi ha prou?
Amb tot això penso que algunes de les escoles i els ajuntaments no estan fent prou per defensar, acompanyar i donar el suport que es mereixen. Si són tan necessàries, per què ningú alça la veu a les grans reunions amb el Departament d’Educació? Per què ningú reclama la figura de TEEI a cada línia d’educació infantil (P3) amb les ràtios ja forçades en molts casos? Per què ningú explica a les famílies perquè estan en lluita i com és de necessària aquesta figura? Per què moltes de les famílies no coneixen aquesta figura? Per què els que cobren tant per pensar, i que s’omplen la boca defensant les institucions públiques no fan res al respecte? Per què les administracions poden incomplir la llei i no passa res? Per què els inspectors i inspectores educatius, quan es necessita que defensin els recursos necessaris a les escoles TEEI, vetlladores, monitores, etc., no fan res? Per què molt del personal laboral, monitores, educadors socials... estan considerades treballadores de segona? Són aquestes persones comunitat educativa, senyors/es???
Massa preguntes a què no he trobat cap resposta.
La sort que tenim tots els que creiem en les escoles públiques és que són un col·lectiu resilient que, en molts casos, en d’altres no, troben el consols en les agraïdes famílies, en els seus equips de treball més propers i sobretot, i per damunt de tot, en l’amor a la seva feina i a la infància.
