Hi ha un tema prou punyent com és la participació ciutadana. Potser ja va essent hora que des del municipi es toqui amb decisió, empenta i serietat... es dirà que hi ha molts òrgans participatius a Castellar, que es cuida dedicant molts recursos tant materials com humans. Mirem-nos-ho, d’entrada, si fem cas a les actes penjades a la pàgina web de l’ajuntament ja que de 9 òrgans participatius, un òrgan, el Consell Municipal d’Adolescents, s’ha constituït el febrer d’aquest any; quatre òrgans s’han reunit entre juliol i gener del 2018; quatre restants entre novembre i abril del 2017; la més antiga, la del Consell de Cultura, el 24-4-17; passant de puntetes per la del Consell Sociosanitari el 31-1-18, que és una mica escandalós a causa de la importància i quantitats de temes que toca. Ara sí anem per l’estrella de la participació com són els Pressupostos Participatius, i el que destaca principalment és la minsa consignació pressupostària sobre la que podem escollir, que no decidir, ja que aquesta, a part de ésser poca, ja bé prou delimitada. Però la importància radica en els articles 2n 10e del reglament que regula el procés que diu: “Article 2. Comissió d’impuls i gestió del procés 2.1. Es crea una comissió política i tècnica amb l’objecte d’impulsar i gestionar el procés participatiu. 2.2. La comissió està formada per: (resumint, no entro en detalls) 7 tècnics, 6 polítics de l’equip de govern. 2.3. Les funcions de la comissió són: (...) e) Dur a terme totes les accions necessàries per tal que s’executin les actuacions seleccionades (...).
Article 10. Avaluació del procés. La comissió d’impuls i gestió del procés participatiu confeccionarà una memòria anual, tenint en compte els indicadors d’avaluació que es van marcar a l’inici”.
Podem veure que ni tan sols els ciutadans que guanyen el procés poden participar en la comissió ni en l’avaluació del procés, ara, també cal dir que l’oposició no va aprofitar la modificació del reglament feta en el ple de 24 d’octubre de 2017 per cridar l’atenció sobre aquest punt.
La característica important d’aquests òrgans, segons la legislació actual, es que tan sols poden ser deliberatius. Proposo, en cas que la decisió presa per l’òrgan participatiu fos per majoria, que l’equip de govern l’assumís com a pròpia i la portés per a la seva aprovació a l’òrgan municipal corresponent. També es podria fer que tot expedient que vagi al ple municipal, i dic ple, i no a altres òrgans, ja que podrien paralitzar la presa de decisions, sigui perceptiu l’informe de l’òrgan participatiu corresponent per raó de matèria, i si aquest informe s’aprovés per majoria dels seus membres fos assumit per l’equip de govern.
Així podem copsar que, amb una petita voluntat política, òrgans que tan sols poden ésser deliberatius puguin passar a influir realment en la pressa de decisions municipals aprofundint així en la participació ciutadana i amb la democràcia...
