Moltes promeses, però cap realitat.
El govern municipal de Castellar es limita a fer d’altaveu de les ocurrències que s’anuncien des de la Generalitat, que sembla una loteria: primer el desdoblament, després la connexió amb la C-58, després el tren i ara el BRCat o el tramvia. Però no s’entreveu cap planificació ni priorització clara, i tampoc una actitud exigent davant la Generalitat per defensar els interessos del municipi.
A Castellar fa anys que patim la precarietat del transport públic. El nostre únic sistema és el bus, i aquest servei no és suficient. En hores punta, els autobusos es col·lapsen i és habitual veure persones que es queden a la parada sense poder-hi pujar (bus complet). Aquesta situació fa perdre temps, hores de son per sortir amb més antelació o haver de recórrer al vehicle privat, cosa que col·lapsa més les carreteres.
Castellar continua sense una connexió directa de transport públic amb Terrassa, una ciutat a 10 km, de dimensions i característiques similars a les de Sabadell. Dependre de Renfe per arribar-hi amb puntualitat és un calvari. Fa anys que Renfe és un exemple de mala gestió i desatenció als usuaris.
Un servei directe entre Terrassa i Castellar també beneficiaria els veïns de Can Font i Can Avellaneda. I no estem parlant de desdoblar ni fer cap carretera nova, simplement recuperar un servei que ja existia i del tot justificat.
Si Castellar disposés d’una connexió amb els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), tal com es va prometre fa anys, estaríem més ben connectats amb l’entorn. Aquesta connexió beneficiaria tothom, reduiria de manera significativa el trànsit a la ja atapeïda B-124 i descongestionaria el servei de bus.
També donaria servei als polígons industrials de Castellar, no només a persones treballadores, també permetria el transport de mercaderies, i estalviaria així algun camió a la carretera. També calen millors connexions amb municipis propers com Sentmenat, Polinyà, Caldes de Montbui... i un criteri més just pel que fa a les zones tarifàries.
Mentre s’incompleixen les promeses no podem esperar més a resoldre el col·lapse: calen mesures immediates. Ampliar el nombre de busos en hores punta i garantir serveis de reforç o d’“emergència”, com taxis compartits o llançadores, és fonamental per evitar que cada dia persones usuàries pateixin la incompetència de qui ens governa.
Des de l’Ajuntament cal actuar, concretar i reclamar, d’una vegada per totes el transport públic que consideri més eficient per a la ciutadania, que ja paga un preu molt alt per tots aquests greuges. Aquesta realitat justifica des de fa anys una inversió per millorar les connexions de transport públic des de Castellar.
La mobilitat no és un luxe: és un dret essencial, a Castellar fa massa temps que esperem.
