L’única publicació que s’editava aleshores, el setmanari ‘Forja’, va recollir la mort del dictador i els primers inicis d’obertura
Dos dies després que morís Francisco Franco amb una llarga agonia de més d’un mes, sortia al carrer el Setmanari Forja amb l’anunci de la mort del cabdill a tota portada: “Després d’una penosa malaltia, Franco ha mort. Francisco Franco Bahamonde va néixer l’any 1892, al Ferrol, de Galícia. Militar, actuà al Marroc. Professional al servei de la República, se sublevà el 17 de juliol del 1936, començant una llarga i penosa guerra civil, fins a l’1 d’abril del 1939. Governà Espanya fins al 20 de novembre del 1975, amb un poder absolut que li fou entregat pels militars dels tres exèrcits el dia 1 d’octubre del 1936. Reposi en pau”.
La publicació també incloïa la referència al rei Joan Carles: “Per decisió personal del general Franco, el succeeix en el governament de l’Estat espanyol, a títol de rei, Don Juan Carlos de Borbón y de Borbón, net del rei Don Alfonso XIII. En donar-li la benvinguda, n’esperem que sigui rei de tots els espanyols”.
En el mateix número, el setmanari es feia ressò de la propera inauguració d’una exposició d’Antoni Costa a la galeria Sant Antoni de Sabadell i per a més endavant una altra de Raimon Roca a la sala Santi Art. També hi havia una notícia de la 15a edició de la Marxa Excursionista Infantil de Regularitat, que se celebrava el 23 de novembre. Forja també recollia a l’article “El pols del poble”, escrit per Pere Pica, que “s’ha de cercar un lloc, no comercial, on els joves es trobin bé, i a partir d’aquí començar una nova etapa, en la vida d’aquest poble, que industrialment, econòmicament i tots els ‘ment’ que es vulguin, creix i prospera, però en el fonamental, com és la convivència, la vida social, està pràcticament mort”. I mentrestant, el cinema Califòrnia anunciava la seva cartellera per a aquells dies amb les pel·lícules La Regenta, Oro, Demasiados muertos para Tex i Las perversas solteronas.
En el número següent de la publicació, corresponent al 29 de novembre, s’informava que el dissabte 22 de novembre l’església parroquial es va omplir de gom a gom per assistir, “presidits per l’Ajuntament en corporació i altres membres convidats de la nostra població, a una missa exequial a la memòria del cap d’Estat, el general Francisco Franco”. Forja va reproduir l’homilia oficiada pel rector. En algun moment de la prèdica es deia que “demanem al Senyor de tots, amb oració confiada, per l’etern repòs del cap d’Estat espanyol, Francisco Franco. Ell, que ja ha entrat en la història del temps, entri en la història de l’eternitat, amb els àngels i els sants de Déu”. De cara al futur, l’homilia finalitzava amb unes paraules de futur: “Tant de bo que sota el guiatge del nou rei torni una autèntica entesa, la reconciliació i la concòrdia, un treball en comú amb tots els ciutadans lliures d’aquest país, un treball del qual ningú, pensi com pensi, en sigui exclòs”.
Al número del 24 de desembre, s’informava que l’Escola Nocturna i el Congrés de Cultura Catalana havien organitzat un acte sobre la propera aparició del diari en català Avui, encara en tràmits legals. En el mateix número, la junta del cine club feia un estudi sobre els mitjans de comunicació on constatava que a Castellar no es venia cap diari del “Movimiento” (La Prensa, Solidaridad Nacional) o amb una proporció tan petita que era realment insignificant. El nombre de diaris venuts setmanalment a Castellar era “de 918 diaris en un poble de 10.000 habitants! El 23,9%, diaris esportius, amb una venda molt espectacular els dilluns, i un 76,1 % els altres”. En el mateix escrit, es deia que “el percentatge de premsa catalana és molt insuficient, no val dir-nos que hi ha molt poca cosa, perquè, encara que això sigui cert, el contingut d’aquestes revistes és realment interessant i val la pena comprar-les i llegir-les, a més tenint en compte que l’àmbit del seu mercat és molt reduït i que quasi totes són deficitàries, i som tots nosaltres als qui ens interessa que puguin sortir cada setmana”.
El 23 de desembre, diferents ciutadans de Castellar es van traslladar a l’Ajuntament per fer entrega a l’alcalde, Emili Altimira, d’uns plecs de signatures “que recollien la demanda d’uns 250 castellarencs que se solidaritzaven amb la campanya que s’està realitzant a tot el país per amplis sectors demanant l’amnistia per a tots els presos polítics, així com la posada en pràctica de les més àmplies llibertats democràtiques. L'alcalde, el Sr. Altimira, es va comprometre a tramitar aquestes signatures i a fer-les arribar al governador civil de Barcelona”, segons recollia Forja en la seva edició del 10 de gener del 1976.
L'ACTUAL ha sortit al carrer per recollir les opinions de quatre veïns sobre el dia de la mort del dictador i què va suposar per a la recuperació de les llibertats
