Començo a escriure aquest article amb la confirmació d’un nou cas de feminicidi a Catalunya; és el setè de l’any 2025 només al nostre país. Quan arriba el mes de novembre tinc la sensació d’escriure el mateix article cada any amb motiu de la diada internacional del 25N, i cada any mantinc l’esperança que l’any següent serà millor, però el degoteig constant de xifres de dones assassinades per les seves parelles o exparelles sembla que no té final.
La violència contra les dones adopta formes diverses (violència física, psicològica, sexual, econòmica, obstètrica, digital, vicària, institucional…), però la base és la mateixa: l’estructura patriarcal que perpetua la desigualtat entre homes i dones. Les dades continuen sent alarmants: des del 2003, any en què es van començar a comptabilitzar els feminicidis, ja són 1.325 les dones mortes en mans de les seves parelles o exparelles només a l’Estat espanyol. A Catalunya, durant el 2024, van ser 13 les dones assassinades; des que va començar el 2025, ja en són 30 a tot l’Estat. Totes aquestes xifres s’emmarquen en un context històric ple de discursos negacionistes i antifeministes que intenten silenciar i confondre. Per això posem les dades sobre la taula: perquè, malauradament, són incontestables i no minven per molts anys que passi que les denunciem i les recordem.
El 25 de novembre és una jornada de memòria, de denúncia i d’acció col·lectiva contra totes les formes de violència masclista. La violència contra les dones continua sent una de les vulneracions més greus dels drets humans, i ens interpel·la a totes i tots, perquè és una xacra de la nostra societat que encara no hem estat capaços de fer desaparèixer i contra la qual hem de continuar lluitant.
Dilluns que ve, dia 24, arriba a l’Auditori de Castellar un monòleg teatralitzat que aborda una de les moltes violències masclistes. Val a dir que és un espectacle punyent, fins i tot aspre, que no deixarà ningú indiferent i que sacsejarà o ressonarà a les nostres ments i consciències, i, d’altra banda, totalment i absolutament necessari.
Us hi esperem: per totes elles, que ja no hi són i no poden alçar la veu, i per totes les que encara lluiten cada dia. Reivindiquem el 25N.
