Darwin deia que la clau de la supervivència rau en l’adaptació al canvi. No sabem quant de temps haurem de conviure amb el virus abans no es trobi una vacuna segura i eficaç, i tot apunta que no es preveu que això hagi de passar en el curt termini. Ara bé, la vida no pot tornar a quedar paralitzada, com va passar durant la primera onada, perquè les conseqüències socials i econòmiques serien tant o més devastadores que les derivades del primer confinament.
Ara mateix, el focus està posat en la tornada a les aules. L’educació és un dret i és la millor garantia del progrés social i la igualtat d’oportunitats. Si bé la gravetat de la situació durant els primers mesos de la pandèmia i el trasbals generalitzat no va deixar marge de maniobra per acabar el curs de forma presencial, també es van posar de manifest les mancances del sistema per mantenir els estàndards amb l’ensenyament a distància. Aspectes com la gestió de la salut emocional de l’alumnat, tan important en un moment tan complex, van quedar en molts casos desatesos per les limitacions de la virtualitat.
Per tant, és important dissenyar i tenir preparada l’alternativa que no va haver-hi durant el darrer trimestre del curs passat. No ens podem permetre un desgavell similar. És indispensable que les escoles tornin a obrir, i no cal dir que ho han de fer amb totes les garanties sanitàries. Aquí pren rellevància el paper de les famílies a l’hora de fer complir la quarantena en cas que el seu fill doni positiu i evitar així posar en risc la salut de la resta d’alumnes i personal docent. Cal donar suport i facilitats als pares perquè puguin complir aquesta tasca en condicions.
Davant d’una dinàmica totalment imprevisible pel que fa al desenvolupament de la pandèmia en els propers mesos, les mesures s’han de centrar en minimitzar el risc des del mateix dia d’inici de les classes. Això inevitablement demana habilitar nous espais amb més superfície, millorar la ventilació d’aquests espais i sobretot fer pedagogia de les mesures higièniques individuals. Al mateix temps, l’esforç requereix la cooperació activa entre tots els actors implicats a la xarxa educativa. Cal tenir en compte alternatives per a aquells alumnes amb necessitats especials o en situació de vulnerabilitat, per no agreujar la problemàtica ja existent de segregació i fracàs escolar.
Ens espera un curs complicat i haurem d’estar preparats per als canvis que siguin necessaris en cada moment. Malgrat això, val la pena intentar-ho, perquè d’això depèn que els nostres fills tinguin l’oportunitat de viure un futur digne, sense deixar ningú enrere.
