L’article d’opinió ‘Van deixar de somriure’ referint-se als encausats pel procés, del número 523 de L’ACTUAL, em va sorprendre, sobretot per la falta d’empatia cap a unes persones que sense estar jutjades fa més d’un any que són a la presó.
Resulta que “funcionàries d’Hisenda van destapar fets demostrables que s’havien finançat amb diners públics” quan el seu cap, el Sr. Montoro (no precisament un ‘indepe’) va negar-ho públicament.
Al comentar que van deixar de somriure, no seria per la sopresa a causa de la tergiversació de conceptes?
La comparança amb Al Capone és fora de lloc. Com es pot comparar uns líders polítics que portaven en els seus programes fer un referèndum i que les urnes van validar, amb un mafiós?
El que li fa més mal, és que tots haurem de pagar les despeses del procés, que segons els jutges pugen a 5,8 M€, tot duplicant conceptes en dos jutjats.
En canvi, no li dolen els 15.000 milions d’euros de dèficit fiscal que ja hem pagat anualment des de 1939, almenys, i que en un exercici de transparència fiscal espectacular, Hisenda va prohibir publicar.
I per finalitzar, diu que el procés ha propiciat un “daltabaix social i enfrontaments vers nosaltres”.
El daltabaix social l’ha provocat l’estat al no tractar la situació de forma política i taslladar-la al poder judicial, cosa que només complica el problema. S’ha plantejat què suposa per a les seves vides i les de les seves famílies? I per a tots els que els van votar?
I ho tornarien a fer.
