La confiança mútua entre governant i ciutadà és la pedra angular que sosté una democràcia. Aquesta confiança s’aconsegueix de dues maneres: tractant la societat com a madura i adulta i predicant amb l’exemple. És veritat que sempre hi ha algun indisciplinat que actua de manera irresponsable i aliena a les indicacions que es donen, però en tot cas són comportaments aïllats i minoritaris.
En els països nòrdics, on la ciutadania té dipositada una gran confiança en els dirigents polítics, no ha calgut confinar tan estrictament la població perquè des del primer moment es va ser clar en les directrius i es va apel·lar a la responsabilitat de la ciutadania. Amb això no volem dir que aquí la gent no hagi estat responsable, ni molt menys. El comportament de la gent aquí ha estat realment exemplar en una situació extremadament difícil i amb unes directrius que no sempre han estat suficientment clares, coherents i en sintonia amb el que es deia des d’altres instàncies.
És difícil fer entendre a la gent per què ara, en fase 1, es permet el bany a les platges, però no al riu. O, d’altra banda, es mantenen les franges horàries per sortir a passejar i fer esport, però es permet agafar el cotxe i moure’ns per la nostra regió sanitària o seure en una terrassa a tothora. Al final, la clau per evitar el rebrot està en mantenir el distanciament social, posar-nos la mascareta quan sortim, higienitzar-nos les mans, etc. Són petites accions individuals, però eficaces a l’hora de tallar la cadena de contagi i que depenen de la responsabilitat de cadascú. No podem posar un policia a cada cantonada per vigilar que tothom compleixi les normes; algunes d’aquestes, d’altra banda, incoherents. Necessitem col·laborar-hi tots.
El paternalisme d’estat sovint té efectes contraproduents i pot comportar que, a l’hora d’aixecar les restriccions, la gent es relaxi més en el compliment de les mesures. Està clar que algunes restriccions són necessàries en un escenari de pandèmia, però en tot cas haurien de basar-se en criteris estrictament sanitaris i explicar-se d’una forma concisa i clara. Ens estem acostumant a haver de tenir una coartada per sortir al carrer i no pot ser.
Les circumstàncies viscudes les darreres setmanes i els reptes que venen demanen la col·laboració desinteressada de tots nosaltres. Confiar els uns en els altres és l’única i la millor manera de sortir-se’n.
