El primer quadre és com el primer petó d’amor.
Per maldestres que hàgim estat llavors, els primers sempre seran ben recordats i ben guardats al nostre racó dels trastos emocionals. Per moltes vegades que l’endrecem i en fem neteja, mai ens desprendrem d’aquella peça iniciàtica.
El primer quadre es fa amb la il·lusió d’emprendre quelcom desitjat i al mateix temps temut, per la manca d’experiència i, per tant, manca de seguretat.
Però ens hi aventurem i els fem.
Ambdós els fem amb els ulls mig aclucats, tot esperant que aparegui el geni de la làmpada que, tot sigui dit, quasi mai té cobertura en aquells crítics moments.
Amb el primer quadre ho volem dir tot, és com una explosió d’eufòria, però ens trobem que quan tot just tenim els pinzells a les mans, no sabem com dir-ho. El cap ens bull, tot sembla que està a punt però no caiem per on hem de començar. Ja hem escollit un tema, ara cal determinar el punt de vista i l’enquadrament. De mica en mica anem situant línies de referència seguides de les línies de força, i anem aconseguint tota una estructura visual que ens sembla acceptablement sòlida. Corregim proporcions, modifiquem o eliminen alguns elements que interfereixen la composició i ens disposem a abordar la fase següent.
Amb els colors ben ordenats a la paleta ara ja és el moment d’aplicar-los. Sobre la marxa ens anirem sorprenent dels resultats obtinguts amb aquelles improvisades mescles que haurem emprès de forma intuïtiva, i amb què empastifarem el llenç amb orgullosa decisió. També sobre la marxa, caurem en la conveniència de tapar o retirar alguns d’aquells colors que ens havien enlluernat en un principi i que ara, al costat dels altres, no semblen tan meravellosos, i resulta que més aviat es barallen entre ells.
Amb tot això, romandrem immersos en una mena d’estat semioníric.
Anirem afegint més i més pinzellades amb la innocent pretensió de fer una captivadora obra d’art, com si aquesta només depengués de la insistència i l’acumulació de material.
No sabíem com començar i ara el que és difícil és com acabar.
Com el primer petó.
Segur que l’obra d’art s’haurà de fer esperar, però per a nosaltres sempre haurà estat una experiència altament preuada.
