Aquest article el vull dedicar al llarg conflicte existent entre el col·lectiu d’agents policials i l’equip de govern. Penso sincerament que el tema requereix urgentment una reflexió i una plena assumpció de responsabilitats per part de qui correspongui.
Em proposo, primer de tot, reflexionar sobre el conflicte. Que estigui a l’oposició no m’ha de predisposar a estar en contra, sistemàticament, de l’equip de govern i a favor de qualsevol que plantegi una demanda més o menys justa. No ha de ser, no pot ser, un tema de simpaties, oportunitats o conveniències. Ha de ser, per damunt de tot, un tema de sensatesa, raonabilitat i, sobretot, justícia. És per això que em proposo un anàlisi acurat de les demandes que ha formulat el col·lectiu d’agents i de les respostes de l’equip de govern.
La primera demanda que fa el col·lectiu és un augment urgent de la plantilla ja que sovint només hi ha una patrulla al carrer per una població de 25 mil habitants i una zona poblada molt extensa a servir. Altres demandes són plantilla molt envellida, denegació sistemàtica de dies per assumptes personals, sou inferior a d’altres PL, poques mesures de protecció individual, un inexistent pla formatiu, quadrants de treball poc racionals, ... Les demandes també esmenten la política “silenciosa” de la regidoria i la poca transparència de l’administració.
Com tenim per norma, ERC no es vol situar al marge per limitar-se a criticar allò que no funciona en el conflicte obert. Nosaltres ens considerem ajuntament i estem disposats a participar de les reunions tot acceptant la nostra responsabilitat en el cas que aquestes negociacions no avancin. És per això que hem demanat els informes que s’han generat a l’entorn d’aquest conflicte i l’equip de govern ens els ha negat. Fins i tot hem formulat preguntes sobre la qüestió que no han estat contestades. Malgrat les promeses de l’equip de govern que ens convocarien a reunions aquestes no s’han produït mai. Hem estat exclosos deliberadament d’un conflicte en el qual estem disposats a participar-hi i assumir-ne les conseqüències.
Per altra banda les respostes de l’equip de govern han fluctuat entre minses i inexistents. El conflicte de la Policia Local ja fa més de dos anys que està obert sense que l’equip de govern hagi sabut donar-hi resposta. És més, l’actitud desafiant, indiferent i poc dialogant de l’equip de govern ha afegit un nou greuge a les demandes: l’evidència de no ser escoltats ha instal·lat una sensació de no valorització del col·lectiu que fa encara més gros el conflicte.
Com és possible que un col·lectiu que ha tingut un comportament exemplar en aquest llarg període de la pandèmia sigui tractat tan despòticament? Com és possible que mentre altres col·lectius (el sanitari i l’educatiu) reben reconeixements i distincions per part de l’ajuntament el de la policia rebi indiferència i menyspreu? Com és possible que un col·lectiu d’ordre i seguretat es vegi abocat a concentracions de protesta i a la rebel·lia per fer-se escoltar? Com és que aquest conflicte s’eternitza posant en perill la seguretat dels ciutadans sense que cap responsable polític assumeixi responsabilitats? Com és que el mateix alcalde no s’implica decididament quan els agents demanen la seva intervenció i la seva assistència a les negociacions? És creu l’alcalde que la seva flamant majoria absoluta el dispensa de donar explicacions públiques al col·lectiu, a l’oposició i a la mateixa ciutadania?
L’alcalde en lloc d’afrontar les demandes decididament i amb voluntat de resoldre-les prefereix engegar la seva potent maquinària propagandística per enviar missatges equívocs sobre l’evolució del conflicte. Com per exemple informar que els dos nous agents incorporats recentment o la convocatòria de noves places a la tardor significaran un reforç per a la plantilla local. La realitat és que els efectius no augmentaran ja que només es cobreixen places de jubilació o de trasllat voluntari de policies a altres destinacions amb més oportunitats. Per tant no s’ha avançat ni un mil·límetre en el conflicte.
Si es exigible que els ciutadans demanem eficàcia, ajuda i col·laboració a la policia local també ho ha de ser que aquests pretenguin de l ‘equip de govern consideració, valoració i reconeixement.
En tot aquest escrit no m’ha calgut dir gran cosa sobre quin és el grau en què les demandes dels agents han de ser ateses. Crec que és tan gran el despropòsit que es fa amb ells que fins i tot les seves demandes queden petites. No em puc pronunciar amb prou contundència sobre fins a on cal arribar amb la negociació però estic fermament convençut que les demandes són conceptualment raonables i justes i, per tant, mereixen amb urgència respostes, compromisos i reconeixements.
A la vida és important que quan es comet un error es reconegui en lloc de justificar-lo ja que, en aquest cas, es cometen dos errors. L’equip de govern ja ha comés l’ error de no atendre el problema. Esperem que ara no ho vulgui justificar. Potser dos errors en aquest tema serien excessius i imperdonables pels agents i la ciutadania.
