En aquesta ocasió, us escric per denunciar el tracte totalment injust rebut de la portaveu de la Plataforma de Lluita per la Salut Digna de Castellar, la Sra. Mari González, per part de l’opció que represento (Junts), així com el tracte de favor totalment indecent, per no dir pornogràfic, que ha exhibit aquesta plataforma a través d’una portaveu que es declara obertament “socialista”, cap al PSC de Castellar.
Quan neix la plataforma, el gener del 2022, la majoria de representants de l’espectre independentista només coneixem la Sra. González de les seves interpel·lacions bel·ligerants a les xarxes socials contra els postulats que defensem que, en molts casos, desprenen una bona dosi de nacionalisme espanyol. Potser per això hi ha partits que quan reben un missatge seu citant-los a participar d’unes reunions amb un projecte que encapçala ella, directament descarten anar-hi. No és el cas de Junts per Castellar; sempre escoltem totes les demandes ciutadanes per una qüestió de principis. És, creiem, el que ens pertoca fer com a representants electes.
Al cap de poc de la seva primera invitació a una assemblea oberta a la qual no podem anar per motius d’agenda, ja comencem a rebre les primeres crítiques de la Sra. González. Unes setmanes després, en ple procés de recollida de firmes pel seu manifest, des de Junts ens vam poder reunir amb una representació de la plataforma. Tota la nostra executiva va firmar el manifest, com centenars d’altres veïns i veïnes. Al final de la reunió ens vam assabentar d’un petit detall: 2 dies després, la plataforma es reuniria amb el PSC al Parlament, de bracet de l’alcalde i diversos regidors socialistes, per entregar les firmes recollides pel manifest (suposadament apartidista i transversal) al grup parlamentari socialista perquè el polititzés en la forma d’una moció, d’esquena a la resta de grups i partits. Aquest era el plantejament d’origen i, tanmateix, quan et demanaven la firma pel carrer no et deien, “Hola, vol firmar una moció del PSC?”. No. Una plataforma ciutadana et demanava que firmessis un manifest i, llegides les demandes, molts el firmàvem. Per un cantó, es queixaven dels grups que no havíem anat a l’assemblea oberta, encara que fos per motius d’agenda. I per l’altre no se’ns convidava a cap grup a acompanyar-los al Parlament, més enllà del PSC, a qui entregarien la informació personal (nom, firma...) de milers de signants del manifest. Més endavant sabríem que aquestes dades arribarien màgicament al CAP Castellar (segons la mateixa plataforma), però això ja és un assumpte per a un altre moment. La foto estava pensada només per al PSC; les queixes públiques per a la resta de grups. Imagineu-vos com es van quedar alguns quan amb 2 dies de marge els vaig oferir poder veure’s amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs. No van poder dir que no perquè s’haurien posat en evidència. La foto que s’havien passat setmanes dissenyant amb (i per) el PSC de Castellar, sense dir res a ningú més, amb milers de firmes sota el braç de ciutadans que desconeixien que serien utilitzades políticament, ara quedaria al costat d’una foto in extremis amb la presidenta del Parlament.
Nosaltres, però, no ho vam fer per la foto. Jo no en treia res, no em presento a les eleccions del maig. Des d’aquell moment vam intentar que allò que havíem subscrit tingués bona rebuda a les institucions. Mentre el PSC entrava la moció, Junts elevava el manifest al conseller de Salut. Jo agafava el telèfon i parlava amb diversos alts càrrecs del departament per dir-los que allò que des de Junts el que els demanavàvem des de feia temps ara comptava amb el suport de milers de persones i que ens havien de rebre.
Setmanes després, la delegada territorial del Departament de Salut (Junts) rebia una delegació de la plataforma de bracet del regidor de Salut de l’Ajuntament per valorar la proposta. A partir d’aquí, jo ja els vaig avisar que la reunió següent amb una persona de la màxima confiança del conseller de Salut es faria esperar uns mesos. Al cap de poques setmanes, tornàvem a rebre crítiques públiques de la Sra. González. Vaig anar personalment a una assemblea de la plataforma per explicar la feina feta i que en cap cas ens n’havíem desentès.
Imagineu-vos com em quedo jo quan el 3 de juliol del 2022, un temps després, aconsegueixo que el departament doni hora a la plataforma per una reunió amb la secretària d’Atenció Sanitària (mà dreta del conseller), i exconsellera, Meritxell Budó, per a tres possibles dates, i la portaveu de la plataforma m’escriu que respongui que la plataforma no s’hi reunirà fins a partir del 20 de setembre perquè ella està de vacances. Evidentment, com no podia ser d’una altra manera, davant d’allò la plataforma va perdre tota la credibilitat davant del Departament de Salut. Una plataforma de lluita per la salut digna que tanca durant gairebé 3 mesos per les vacances de la portaveu no és un interlocutor seriós per a un departament de salut disposat a enviar un alt càrrec a negociar, amb representants de la societat civil i regidors, canvis per 1 dels 947 municipis de Catalunya.
Va ser tornar de vacances la Sra. González i dies després (22 de setembre) ja tornava a carregar públicament contra Junts i contra un servidor per haver-nos desentès, segons ella, dels nostres compromisos. El despropòsit és majúscul. El 3 de juliol rebutja reunir-se amb l’alt càrrec principal de Salut en 3 dates diferents, informant que estarà de vacances fins el 20 de setembre, i el 22 de setembre ja ens tira la cavalleria per sobre per no haver-los tancat una nova data de reunió.
Quan mesos després, en un ple municipal, la portaveu de la plataforma va desfer-se en elogis cap al PSC i va carregar contra Junts perquè segons ella havíem utilitzat a la plataforma; culpant-nos de no haver-los aconseguit una reunió amb el departament, malgrat estar Junts ja fora del govern de la Generalitat des de l’octubre del 2022, vaig fer saber a la resta d’integrants de la plataforma que em sentia expulsat de la lluita que havíem estat portant a terme conjuntament i que me’n desmarcava. Poc després, la moció del PSC basada en el manifest de la plataforma va ser debatuda al Parlament de Catalunya i Junts va jugar un paper molt transcendent perquè la moció s’aprovés. No només vam votar a favor del text, sinó que vam treballar per esmenar-lo perquè pogués prosperar amb el suport d’altres grups polítics, assegurant al màxim que les demandes ciutadanes que contenia poguessin rebre una resposta del Departament de Salut amb fets i no es quedessin en un brindis al sol del PSC per aconseguir vots a Castellar a les eleccions municipals.
Malgrat tot, aquesta setmana, la portaveu de la plataforma ha tornat a carregar contra Junts públicament, un cop més. Ara ens acusa de no haver cregut mai en les reivindicacions de la plataforma i explica de forma tendenciosa que Junts s’hauria abstingut al Parlament respecte alguns dels punts de la moció del PSC. La realitat és que Junts va votar a favor del text en el seu conjunt i que aquestes abstencions concretes, que en cap cas vots en contra, venien pactades amb altres grups per tal de garantir-ne l’aprovació. Però això a ella li és igual: s’ha prestat a ser un instrument pel benefici polític del PSC des del principi i aprofita cada ocasió per reforçar la seva postura i atacar la de la resta.
El comportament de la portaveu de la plataforma, la Sra. González, és molt decebedor i il·lustra un tarannà intransigent i absolutament irreconciliable amb cap forma de treball conjunt amb cap força política que no sigui la seva. Ja és hora que la Plataforma de Lluita per la Salut Digna sigui també plataforma per la dignitat saludable dels seus integrants.
