El dia 12 del mes passat, vam poder veure la imatge delirant en què un paracaigudista de l’exèrcit espanyol errava en la seva maniobra d’aterratge, quedant penjat ell, paracaigudes i bandera espanyola d’un fanal del carrer. Un accident que, en lloc de ser atès com a tal, sorprenentment va ser aplaudit sense parar, amb un desinterès total sobre l’estat d’aquell senyor, que acabava de quedar-se literalment enganxat al fanal després de donar-se un cop que va sonar com una campanada. Aquest incident, que s’ha fet viral, almenys ha contribuït, ni que sigui de forma momentània, a desencallar molts diafragmes rovellats de tristesa i/o ràbia davant la situació sociopolítica de repressió que estem vivint.
A l’assemblea de la CUP ens ha servit també per pensar i fer-ne una reflexió metafòrica; entenent el paracaigudisme com l’estil de govern que creu que el seu paracaigudes és el poble al qual governa i que aquest, a la vegada, sosté al polític pro status-quo (perquè segur que és home), i que, quan s’equivoca i s’agafa a on pot (pobres fanals), la resta de les persones del seu voltant, els seus companys de partit, l’aplaudeixen probablement mirant cap a una altra banda... i, per tant, amb una incapacitat total d’assumir-ne les conseqüències, de reconèixer la manca de control i encara menys, és clar, de rectificar. En aquesta situació actual convulsa i d’excepcionalitat, el govern no pot sostenir-se en tot el poble com si fos el paracaigudista amb el seu paracaigudes, perquè, quan s’equivoca, totes acabem penjades d’un fanal. Cal que toquem de peus a terra, cal que rectifiquem i ens arremanguem. No és ètic ni saludable continuar aplaudint cegament, passant, tapant, sense estar a l’alçada i continuar amb l’“aquí no ha passat res...” El paracaigudisme polític és un abús a la confiança del poble. Per això, potser cal deixar el paracaigudes i tornar a caminar tocant de peus al terra, corrent juntes pels pobles i municipis, escoltant i tenint clar que aquesta carrera de fons s’ha de fer plegades, sostenint-nos les unes a les altres i evidenciant que aquesta és la manera d’evitar quedar penjades dels fanals.