08/11/2019 Opinió
Paracaigudisme polític
CUP Castellar

El dia 12 del mes passat, vam poder veure la imatge delirant en què un paracaigudista de l’exèrcit espanyol errava en la seva maniobra d’aterratge, quedant penjat ell, paracaigudes i bandera espanyola d’un fanal del carrer. Un accident que, en lloc de ser atès com a tal, sorprenentment va ser aplaudit sense parar, amb un desinterès total sobre l’estat d’aquell senyor, que acabava de quedar-se literalment enganxat al fanal després de donar-se un cop que va sonar com una campanada. Aquest incident, que s’ha fet viral, almenys ha contribuït, ni que sigui de forma momentània, a desencallar molts diafragmes rovellats de tristesa i/o ràbia davant la situació sociopolítica de repressió que estem vivint. 
A l’assemblea de la CUP ens ha servit també per pensar i fer-ne una reflexió metafòrica; entenent el paracaigudisme com l’estil de govern que creu que el seu paracaigudes és el poble al qual governa i que aquest, a la vegada, sosté al polític pro status-quo (perquè segur que és home), i que, quan s’equivoca i s’agafa a on pot (pobres fanals), la resta de les persones del seu voltant, els seus companys de partit, l’aplaudeixen probablement mirant cap a una altra banda... i, per tant, amb una incapacitat total d’assumir-ne les conseqüències, de reconèixer la manca de control i encara menys, és clar, de rectificar. En aquesta situació actual convulsa i d’excepcionalitat, el govern no pot sostenir-se en tot el poble com si fos el paracaigudista amb el seu paracaigudes, perquè, quan s’equivoca, totes acabem penjades d’un fanal. Cal que toquem de peus a terra, cal que rectifiquem i ens arremanguem. No és ètic ni saludable continuar aplaudint cegament, passant, tapant, sense estar a l’alçada i continuar amb l’“aquí no ha passat res...” El paracaigudisme polític és un abús a la confiança del poble. Per això, potser cal deixar el paracaigudes i tornar a caminar tocant de peus al terra, corrent juntes pels pobles i municipis, escoltant i tenint clar que aquesta carrera de fons s’ha de fer plegades, sostenint-nos les unes a les altres i evidenciant que aquesta és la manera d’evitar quedar penjades dels fanals.

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris