Potser algú ha sentit a parlar o s’ha interessat pel Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya aprovat pel Govern de la Generalitat, però potser se’n desconeixen els objectius i la seva raó de ser, així com les implicacions culturals, socials, econòmiques i mediambientals que suposen el canvi de model energètic que es demana assolir a mitjà i llarg termini.
No neix del no-res, sinó que es fomenta en les directrius de la Unió Europea en matèria d’energia i ha estat fruit de la implicació de la mesa de negociació amb una àmplia participació dels agents econòmics i socials, entitats acadèmiques i professionals i organitzacions de la societat civil catalana.
Aquest nou model aposta per les noves tecnologies que permeten aprofitar al màxim les energies renovables, la digitalització de la xarxa de distribució com a element clau i indispensables per tal que el ciutadà prengui part activa en el seu model i gestió d’autoconsum. S’ha d’acabar amb la generació en mans de grans empreses i obrir les possibilitats d’entrada de molts més agents energètics, amb el conseqüent augment de llocs de treball i millora econòmica.
El ciutadà ha de ser al centre del model, pot consumir, generar, emmagatzemar i vendre energia elèctrica al mateix temps que gestiona el seu consum, pot tenir així un rol actiu, responsable i participatiu. Alguns dels elements clau són, doncs: la digitalització de l’energia, la mobilitat sostenible amb vehicles elèctrics, les energies renovables gestionables i afavorir l’autoconsum fotovoltaic.
Totes aquestes mesures necessiten, evidentment, la implicació de totes i cadascuna de les administracions, i alhora sense la coresponsabilitat ciutadana tampoc és possible avançar. Els ciutadans hem de demanar polítiques actives, des de tirar endavant aquest pacte nacional, com treballar amb ordenances municipals que el facin possible. No podem demanar que sigui només el Govern qui actuï. Per poder desenvolupar les energies renovables i donar sortida a empreses i treballadors locals, cal destinar-hi sòls aptes que cal incloure en el planejament urbanístic, així com crear noves ordenances municipals que afavoreixin edificis i aparcaments, existents i nous amb sostres i pèrgoles que actuïn com a fotolineres solars, entre d’altres.
La transició energètica és un fenomen que s’està treballant a nivell mundial, el model pel que aposta el Govern ens permetrà assolir la sobirania energètica. El canvi a producció deslocalitzada i de Km zero o Km 100 és una oportunitat per crear riquesa i ocupació. Al mateix temps és clau l’educació en matèria energètica, són molts els ajuntaments que no passen de fer meres auditories energètiques (els que la fan) en lloc de passar a plantejaments globals i educar a tècnics i població en matèria d’energia.
Però tot això mai serà possible sense la implicació del ciutadà; el problema del canvi climàtic és urgent, cal fer cas dels informes científics, i sobretot no es poden permetre accions com la del Constitucional espanyol, que ha declarat inconstitucional una part important de la llei del canvi climàtic, contradient les polítiques que s’implanten a Europa, però, al cap i a la fi, si Catalunya té objectius serà perquè la gent es posarà a fer-los realitat, no tant perquè les lleis ens ho diguin.
