Els abrandats sardanistes de l’època del Primo de Rivera (1923) van decidir participar en el concurs de la Festa Major de Castellar de l’any 1925 que descriu Joan Blanquer.
“Amb uns amics que habitualment fèiem colla, cap dels quals no devia tenir més de tretze o catorze anys, a tot estirar, i esperonats sobretot per Emili Bernadet, que era considerat el sardanista més format, més complet –més tècnic, que li dèiem– vam coincidir en el desig de prendre part en el concurs. El primer pas [...] assegurar-nos unes parelles [...] calia obtenir el permís dels pares respectius mitjançant unes visites als seus domicilis [...] no veien la cosa gaire clara [...] ja aconseguit, la defunció d’un avi d’una de les noies va posar en perill el nostre projecte [...] que la noia en ple dol, pogués prendre part ‘en una cosa així’. [...] Calgué trobar una substituta [...] la colla va quedar formada per les parelles següents: Fulgensi Perich i Esperanceta Serra, Esteve Batlle i Joana Vila, Emili Bernadet i Pilar Alsina, jo [Joan Blanquer] i Maria Ribatallada. La vam batejar amb el nom de Jovenívola Castellarenca [...]. Els assajos, que no eren gaire sovint [...] mitjançant les audicions del “pianista” de l’Ateneu, el repertori [...] ens el sabíem de memòria”.
La sorprenent anècdota del dia del concurs, el 16 d’agost de 1925, en el proper capítol.
