Ara fa uns dies es va obrir el nou accés als Jardins del Palau Tolrà pel carrer de Sant Josep, a través del qual es facilita l’accés al veïnat del nucli antic, alhora que es dinamitza un espai que fins ara estava desaprofitat. L’obertura d’aquest nou punt d’accés és una notícia positiva, però és una llàstima que l’accés s’hagi executat mitjançant una escala, sense aportar cap altra alternativa per a persones amb mobilitat reduïda. Si bé és cert que es pot accedir als Jardins a través de la rampa que dona al Passeig Tolrà, creiem que s’hauria d’haver adaptat aquest nou accés, que també fa la funció d’accés d’emergència. Així vam manifestar-ho a la darrera reunió de la taula d’accessibilitat. Garantir el dret a la mobilitat és clau perquè tots puguem participar en igualtat d’oportunitats en la societat, independentment de la nostra condició física. Últimament, des de l’Ajuntament s’han fet actuacions en pro de millorar l’accessibilitat, com ara la senyalització de places per a minusvàlids i l’eliminació de barreres arquitectòniques a voreres i accessos a edificis públics. Estem vivint uns temps en què l’emergència sanitària, econòmica i social derivades de la pandèmia fan que hi haguem de destinar part important dels recursos públics, però també hem de tenir molt present la resta de necessitats que encara hi són i que no podem deixar de banda. Per exemple, arranjar voreres que, o bé estan en mal estat, o bé no compleixen amb la normativa. Castellar té una orografia més aviat accidentada, amb desnivells importants, i malgrat que molts carrers del centre s’han fet més accessibles gràcies a la plataforma única, encara hi ha moltes voreres a la vila que no compleixen amb l’amplada mínima reglamentària per permetre el pas de cadires de rodes. En diversos trams, inclús, el pas per la vorera queda obstaculitzat per fanals o pals telefònics i obliguen l’usuari a transitar per l’asfalt. Garantir l’accessibilitat és una assignatura pendent que tenim com a societat. I cal, sobretot, enfocar el problema des d’una perspectiva àmplia, que englobi totes les diversitats funcionals i no només les discapacitats motores. Darrerament, s’han fet passos en pro d’assolir l’accessibilitat universal, però encara queda feina per fer perquè la diversitat funcional no sigui un obstacle per portar una vida normal i independent.
